Morir Guay - Veus i relats per a no tenir por

Projecte de recerca i experimentació 2020
Col·lectiu DU-DA.

L'obsolescència programada és una tecnologia capitalista que incentiva i accelera el consum, no sols d'objectes sinó també de medicaments, aliments, programari, arribant fins i tot a programar l'obsolescència biològica -companyies com Monsanto dissenyen llavors genèticament alterades que es tornen estèrils i inútils una vegada que han donat la primera collita. En canvi, i irònicament, l'obsolescència dels cossos -la mort- que no ha estat ni dissenyada ni programada, és considerada pel capitalisme com una condició a superar o, almenys, a postergar.

La vellesa en el món occidental es converteix en una malaltia i així sorgeix un ampli nínxol de mercat. La deterioració física, la feblesa, la decadència dels cossos, es consideren en la nostra cultura símptomes terribles i temibles que ens avergonyeixen, i per tant cal ocultar, controlar o eliminar a través de tractaments, operacions, productes i estils de vida. El transhumanisme va un pas més enllà i, en el seu afany per superar les limitacions humanes fonamentals, considera la immortalitat un objectiu cap al qual han de dirigir-se els esforços de la ciència i la tecnologia. Aquesta idea, molt qüestionada des de punts de vista ètics, és ja una realitat per a moltes empreses de Silicon Valley. Jeff Bezos, fundador de Amazon, és l'últim dels magnats a apuntar-se a la cerca de la immortalitat: concretament, posant diners a través de Bezos Expeditions, el seu fons d'inversió, en Unity Biotechnology, l'empresa que investiga com frenar potencialment, detenir o fins i tot revertir malalties associades a l'envelliment mentre es restaura la salut humana.

Les religions dominants, per part seva, i encara que en el nostre context europeu perden cada vegada més poder d'ordenament de la vida davant altres institucions supranacionals com la científica, es caracteritzen per haver assentat les bases dels protocols de gestió de la mort que avui dia continuen organitzant les nostres emocions, imaginaris, processos administratius de duel i necroarquitectures. La institució científica, en nom de la seguretat i la salubritat, ha afegit condicions o modificat aquests protocols per a consolidar el que generalment s'entén per mort i mortificació dignes i ha relegat jeràrquica i històricament a la visió espiritual i el simbolisme que l'envolten.

Segons aquestes premisses, la manera en què aquest sistema de pensament hegemònic i normalitzador occidental entén la mort, obsolescència definitiva del cos, equival a la fi, al fracàs, a la desgràcia, al no-res; i la vida, en contraposició a ella, com el moviment, l'essència, la presència, el sentit, el tot al que amarrar-se. Aquesta comprensió de la mort, que s'assenteixi en els principis i desenvolupaments de la raó cartesiana, el binarisme ontològic i l'ego antropocèntric, beneficia a l'actual sistema socioeconòmic en el qual vivim que, per a mantenir-se fort, anul·la totes les possibles disjuntives que plantegen altres sabers, esdevenirs experiencials i interlocucions amb la mort.

L'ansietat per la fi de la vida està àmpliament estesa en la nostra societat. No obstant això i paradoxalment, la mort és en la nostra cultura un tabú, alguna cosa que ens incomoda i que no volem mirar de front. Tractem de remeiar el buit existencial i la por que provoca aquesta ignorància a través del consum. La por a la mort és, sense cap dubte, un potent aliat per al capitalisme consumista. Vivim com si mai anéssim a morir fins que una cosa dolenta succeeix en les nostres vides -un amic amb càncer, un familiar que ja no pot valer-se per si mateix- llavors ens adonem del soles que estem en aquest viatge.

Morir guay és una recerca viva, diversa quant a llenguatges i perspectives crítiques, entorn dels discursos imperants sobre la mort i l'obsolescència dels cossos -cossos vells, que ja no són útils. Volem recuperar veus que ens parlin d'altres models cosmològics i ritus de relació amb aquesta transformació i explorar maneres des de les quals, on estem, volem viure-la. Morir guay no se centra en la dicotomia ciència/espiritualitat, sinó en la cerca i recopilació de narratives contrahegemóniques, sistemes complexos de comprensió d'aquesta aparent dualitat vida/mort: la mort més enllà de l'humà, la transformació contínua del matèric, la vida o mort del que no és matèric, la reencarnació, les relacions interespecie, el qüestionament dels inicis i els fins, altres ritus i protocols de gestió de la mort, l'obsolescència biològica, etc. D'altra banda, el feminisme interseccional ens brinda eines per a comprendre des d'una perspectiva crítica l'actual crisi d'envelliment de la població, en la qual els països del nord global externalitzen les tasques de cura a les dones migrades del sud global. Ens agradaria que aquest projecte pogués servir també per a visibilitzar altres estructures de cures, i per a especular sobre un futur desitjable i anticolonial per a la nostra pròpia senectut.

Les quatre integrants de DU-DA desenvoluparem una recerca personal i interrelacionada a través de quatre línies de treball:

• Sarai treballarà des del llenguatge fílmic i en relació a les nocions d'inici i fi de cicle, naixement i mort, des d'experiències de part. Com es relaciona la vida que neix amb la vida que mor?
   
• Sonia treballarà des de l'experimentació biològica en el nostre laboratori PUAJ! en relació als límits de la vida i la mort des dels microorganismes. Són aplicables les nocions de vida i mort a altres formes de vida no humana.
   
• Belén treballarà des de l'escriptura híbrida els vincles entre mort, amor i temps en relacions no sols humanes, la presència i la pertinença a sistemes de vida d'escales no antropològiques. Com podem entendre la vida i la mort en existències i processos que desborden el cos humà?
   
• Clara treballarà des de l'escriptura altres imaginaris al voltant de la mort i de l'envelliment que ens ajudin a pensar recorreguts alternatius. Especularà amb la idea que podem plantejar maneres més amables, conscients i solidaris de relacionar-nos amb la mort i la deterioració del cos Com ens agradaria envellir? com volem morir?

La recerca serà documentada i publicada a través d'un fanzine de Marti Culiz.