En la matinada del 14 de desembre de 2019 descobrim que existeixen supermercats dedicats exclusivament a assortir les comandes que es realitzen en Glovo (el que es comença a conéixer com dark store). Nosaltres volem un pack de cerveses però només venen als riders. De manera que realitzem una comanda per l'app a entregar en la pròpia porta del Glovo Market.

Després de 15 minuts d'espera i 5 km pedalats ve un ciclista: li entreguen les cerveses, es gira i ens les dona a nosaltres. Parlem uns minuts amb ell. Ens diu que és el repartiment més fàcil que ha fet. Li puntuem bé.

Una comanda de Glovo al seu domicili...

Sembla que ha quedat aparcat això que deia McLuhan que el mitjà és el missatge i ara el missatger és el missatge. Un repartidor_mediador entre les cerveses i nosaltres.

Ací, el seu cos actua com un pont i, com succeeix amb tots els ponts, el creuem sempre per davall encara a risc d'acabar totes sent atropellades.

 

Al llarg de tot el projecte, Pablo Roso ha treballant entorn del concepte de la indagació. Indagar ve d'indagara: seguir-li la pista a un animal. També està relacionat amb les paraules indigent i indústria. Sinònim d'inquirir, que significa literalment preguntar cap a dins. Preguntar ‘i per què? i per què? i per què?’ fins a esgotar la paciència dels pares. Aqueixa conjunció ‘i’ estableix una concatenació de possibilitats i, com diria Bifo Berardi en aqueix llibre blau tan depriment, apel·la a la sensibilitat conjuntiva. Val, això últim és culpa de la universitat i no tinc 100% clar el que vol dir. Però és possible que indagar implique, en tot cas, clavar-nos una bona daga.

Aquesta indagació desitja posar el focus en les situacions subtils i tan, però tan estranyes que es produeixen en el consum actual, usant l'excusa aceleracionista per a mostrar les contradiccions que generem diàriament. Si en una investigació solem trobar diferents estadis o capítols, ací, en lloc d'això, intentem visualitzar aquestes etapes com si foren diferents programes de llavadora en el qual cadascun realitza una funció concreta. Alguns s'assemblen entre si i, encara que cadascun faça una cosa, al cap i a la fi tots ells serveixen perquè la moguda continue girant i girant.

Maniobres aceleracionistas recopila una sèrie de xicotets actes que Pablo Roso ha anat realitzant amb l'ajuda d'altres amigues. Bé, algunes són només una anotació amb la idea de realitzar-les més endavant, unes altres les va dibuixar Bàrbara perquè al diu que se li dona fatal i altres ni tan sols són seues; sinó que ja eren ací i ell solament va fer una captura de pantalla.

 

Aquesta publicació és el resultat del projecte d'investigació i experimientación artística Maniobres aceleracionistas, becat per La Escocesa en 2020.

Gràcies a Aarón Lázaro, Bàrbara Arcs, Dani Urrea, Jone Laspiur i Toni Pla per haver fet possible aquesta situació.