resolució
Convocatòria de beques internes d’investigació artística - La Escocesa 2024
Després d'un procés de selecció de 15 sol·licituds rebudes, el jurat format per Renata Cervetto, Jesús Arpal Moya i Alba Colomo, ha decidit seleccionar els següents projectes com a part de la convocatòria interna de beques d’investigació artística La Escocesa 2024:
- Andi Icaza Largaespada
- Fabrizio Contarino
Jesús Arpal Moya i Renata Cervetto han acompanyat aquests projectes durant els mesos del seu desenvolupament. A continuació, un breu resum del desenvolupament d'aquestes beques:
andi icaza largaespada i Sara Yaoska Herrera Dixon - Vasijas para sembrar duelos
andi icaza-largaespada (Amiskwacîwâskahikan, 1994) és artista visual, investigadori i facilitadori Nicaragüenqui amb vincles i responsabilitats a Centreamèrica, a so-called Canadà i comunitats queer i desplaçades del Sud Global. La seva pràctica multidisciplinària creua imatge, instal·lació, materialitats i ritual, desenvolupant una ecologia poètica, política i afectiva de (des)orientacions dissidents al dol, migració, història i territori que busca articular relats situats, translocales i en/acuerpados, i formes de resistència davant l'extractivisme i la necropolítica. Col·labora constantment amb persones humanes i més-que-humanes, en vida, passades i futures, i basa el seu aprenentatge (continu) en el territori, entre parells, i amb mentoria, entre altres.
D'altra banda, la pràctica de Sara Yaoska Herrera Dixon entén el llenguatge, els materials i les històries des d'una perspectiva espacial. Li interessa d'on venen els conceptes, com migren, s'adapten, adopten, i aterren en diferents realitats i cossos. Co-construeix espais i processos específics segons cada context, que apunten a ser ètics, poètics, polítics i estètics per a pensar, imaginar i anar fent ajuntis. Aquesta pràctica es nodreix de les seves experiències i vincles afectius a Nicaragua, el Regne Unit i la ciutat de Barcelona. Graduada en Arquitectura i Estudis Interdisciplinaris a la Bartlett School of Architecture UCL, Universitat de Londres, es va enfocar en teoria i recerca arquitectònica, disseny/art, i estudis de cinema. Actualment treballa en publicacions d'arquitectura/art i col·labora amb altres artistes, investigadores i comisaries/curadores.
Lis artistes van realitzar una recerca basada en la col·laboració i l'intercanvi de vivències i tècniques escultòriques “per a pastar les terres que carreguem, les terres que ens carreguen i els dols que faciliten transitar les seves porositats”. Utilitzant el potencial de vida en el buit de la porositat com a metodologia, aquesta exploració injecta idees de continus i cicles en les dualitats vida-mort, absència-presencia, sòl-cel, en comptes d'oposició. El projecte s'estructura com un laboratori en el qual, mitjançant un enfocament d'assaig i error, es proven diferents metodologies que busquen integrar les pautes rítmiques, plàstiques i estètiques de la ceràmica amb reflexions sobre desplaçaments, dols i regeneració. El procés de recerca i formulació de taller van ser acompanyats per Renata Cervetto.
La recerca va començar amb visites de camp en Nindirí, Nicaragua al desembre de 2024, on es van poder estudiar de prop urnes funeràries precolonials Chorotegas, realitzant documentació audiovisual i a través de frottages a carbonet. Durant els primers mesos de 2025 van experimentar amb el fang sec de La Escocesa, reciclant-lo per a crear cossos de prova que exploren formes i simbologies de la bibliografia arqueològica i encarnada i que van acompanyar discussions conceptuals i sensibles amb el ritme i plasticitat del material.
Arran de l'experimentació, es va dur a terme un laboratori grupal per a col·lectivitzar i arrelar en comunitat el procés de recerca, anomenat Vasijas para sembrar duelos: un taller en tres movimientos. Va ser dut a terme durant tres dissabtes consecutius de Juliol, en La Escocesa, i en Calç Negre, El Prat, amb suport de Maria Roy. Els tres moviments van ser: Preparar la tierra, Zurcar, i Sembrar en fuego, que van incloure regeneració de fang, lectura parasitica, meditació guiada, modelat de peces, construcció de forn, vestir les peces i el seu primer enterrament en la crema. El tancament del laboratori en Calç Negre va comptar amb un menjar col·lectiu incorporant ingredients locals i altres d'importància cultural a Nicaragua, Centreamèrica i el Carib, a càrrec de l'artista gastronòmica Yazel Nahems Parra.
Fabrizio Contarino - Paisajes de control
Fabrizio Contarino (Itàlia, 1976) és artista visual i investigador resident a Barcelona. El seu treball explora la intersecció entre el documental i l'especulatiu, reflexionant sobre pertinença, identitat i memòria, i sobre la relació entre imatge i espai, mirada i escena. Ha participat en el programa Temporals de Barcelona Cultura (2024) i ha exposat a Europa, Àsia i Amèrica Llatina. Actualment dirigeix Espai Souvenir i és socie de La Escocesa.
Paisajes de Control és un projecte de recerca que explora la interacció entre les infraestructures de ciment en les costes mediterrànies i els paisatges naturals. A través d'una aproximació experimental, s'indaga com aquestes construccions actuen com a eines de control que transformen el paisatge i afecten tant l'ecologia com la vida quotidiana de les persones. Com a part de la recerca, va produir Líneas de Fuga, una instal·lació fotogràfica que sorgeix d'una deriva visual i geogràfica entorn de l'illa de Pantelleria, enclavament entre Europa i Àfrica al Mediterrani. A través d'imatges superposades, l'obra explora un horitzó fragmentat i en constant reimaginació, allunyant-se de tota idea d'estabilitat.
La carretera perimetral de l'illa, construïda originalment amb finalitats de vigilància militar, funciona avui com a traça de control i plataforma d'exploració visual. Les fotografies, concebudes com una seqüència contínua mitjançant doble exposició analògica, condensen diferents moviments i perspectives en un mateix pla, transformant la linealitat en circularitat i dissolent l'aparent continuïtat en fragments inaprensibles. Inspirada en la noció de Deleuze i Guattari de desterritorialización creativa, l'obra converteix el que va ser un mecanisme de supervisió en un espai de deriva perceptiva, on es dilueixen els límits entre observació i ensomni, cartografia i deambulació. Líneas de Fuga proposa un horitzó inestable i vibrant, travessat per fractures i perspectives divergents.
