Pere IV, 345 08020 Barcelona

plástica institucional. una investigación clínica, estética y política

Beatriz Regueira Pons

 

D’allò de què es tracta, en l’anomenada malaltia mental sigui quin sigui el seu origen, és de la posició del subjecte davant el desig.(1)

 

Una institució artística, com una institució sanitària o educativa, té la missió de transformar la vida, de performarla. Les cícliques crisis ecològiques i polítiques que habitem, polaritzen les forces conservadores-progressistes, en coherència amb la "plàstica material, estètica i política" que implica la concreció de tota forma: l'oscil·lació entre la preservació i l'extinció, potències presents en el destí del menor microorganisme fins del major dels sistemes.

La sim-poiesis, de la qual parla Haraway, és aquella que entén el sistema com una cooperació de totes les seves parts. Quan entra en crisi, és a partir d'un bloqueig, d'una falta d'escolta, de fluïdesa amb la potentia vital; sovint en l'humà, fruit de les inèrcies laborals, productives i burocràtiques de l'automatització de l'existència, pròpia de les societats postfordistes, de l'individualisme capitalista i de la lògica biopolítica de l'autoexplotació. La premissa del "guaret" —que La Escocesa proposa com a fase metodològica de reformulació institucional— podria ser un dels llocs possibles d'escolta semiòtic-material, el moment de potència plàstica en el qual l'energia i matèria en "descans", o pausa del fer humà, es modela fins que pot tornar a esdevenir forma, en una individuació concreta que, de nou canviarà.

Dins de l'ampli ventall dels moviments antiautoritaris d'humanització de les institucions (antipsiquiàtrics europeus i, a l'Amèrica llatina, antimanicomials), han estat diverses les pràctiques que ens han ensenyat la possibilitat d'una "psicoteràpia institucional", com l'anomenaria el psiquiatre freudià i marxista català, Tosquelles. Gairebé sincrònicament, a l'altre costat del món, a Rio de Janeiro, Nise dona Silveira, psiquiatra comunista junguiana, proposa també una institució oberta, performativa, on lxs "usuarixs" ajuden a gestionar la mateixa institució i cocreen les dinàmiques expressives i transformadores. En aquest mèdium, que és la institució, també hi ha un lloc privilegiat per al cos, donant espai a pràctiques que articulen el desig (en la psicoanàlisi de tall freudià/lacanià tractat primordialment a partir del llenguatge encara que sigui des de la seva "musicalitat" dirà Tosquelles), a partir de l'escolta de l'aparell psico-físic, ancorant la consciència en el present de l'esdeveniment semiòtic-material. Quan la ment toca el cos és quan emergeix el contacte amb el món, més enllà d'un "jo", basat principalment en la narrativa mental. On la ment discursiva calla, el món s'encarna.

Plàstica institucional. Una recerca clínica, estètica i política, cerca obrir un intercanvi a través de trobades dialèctiques crític-assertives, somatècnies, meditació i assemblees experimentals, entre les propostes de transformació de les subjectivitats a través de la representació (llenguatges) i la permeabilitat de rols dins de la institució de la mà de la "psicoteràpia institucional" de Tosquelles a l'hospital de Saint-Alban, la ecosofia de Guattari i les pràctiques dutes a terme en la clínica de la Borda i les propostes d'escolta corporal, en concret la Estruturaçâo do self de Lygia Clark, psicologia analítica junguiana i coexistència no humana (co-terapeutes animals) de Nise da Silveira, dins en l'antic Centre Psiquiàtric Pere II, actual Institut Municipal Nise da Silveira.

El projecte de recerca articularà diverses trobades públiques amb persones pròximes a aquests referents, provinents del món de la psiquiatria crítica, l'art i l'activisme social, i presentarà una publicació que reflecteixi el procés de recerca, incloent-hi una sèrie de manuals o guies, per a la reproductibilitat de les metodologies que ens permetin millorar les nostres institucions i subjectivitats, ja sigui en l'àmbit artístic, sanitari, educatiu o social.

 

(1) MASÓ, J (2021). Tosquelles, Curar les institucions. Barcelona: Arcàdia. p. 269.

 

 

sobre Beatriz Regueira Pons

(Palma, 1986). Viu a Mallorca i treballa en diverses localitzacions. És investigadora, artista, professora i treballadora somàtica. Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. La seva recerca aprofundeix en les relacions cossos-consciències-tecnologies-polítiques des dels estudis feministes, neomaterialistes i contemplatius, explorant a través de diferents pràctiques somàtiques i el videoassaig la simptomatologia dels cossos en malestar.

Treballa amb Theoria. Conocimiento encarnado, projecte col·lectiu que explora la dimensió afectiva i comuna del coneixement i l'experiència a través de la meditació. Forma part de Nenazas col·lectiu que genera fanzins i performances de caràcter feminista. La seva tesi doctoral "Art, cos i presència. Ciències cognitives i pràctiques fenomenològiques de la subjectivitat" és una recerca teòrico-pràctica centrada en tècniques somàtiques, artístiques i clíniques, que activen la subjectivitat en la seva aprehensió sensible, relacional i emergent, des d'on desplegar polítiques de co-implicació centrades en els afectes de cossos on el subjecte o jo, nucli de les nostres societats capitalistes, quedi descentrat. Ha impartit classes a la Facultat de Belles arts (UB). Ha estat revisora de les revistes Artnodes (UOC) i BRAC (UB). Els treballs desenvolupats han estat compartits en forma de xerrades, performances i videoassajos en espais com Sant Andreu *Contemporani, MACBA, La Capella, La Virreina, Utrecht University, PUC-Rio, Can Felipa, Hangar, MUU Gallery, Sala d'Art Jove o LadyFestBCN, entre altres.

http://www.ub.edu/imarte/es/equipo/#Beatriz_Regueira

 

activitats

TROBADA 1_Fantásticxs, simbólicxs y encarnadxs. De la "psicoterapia institucional" a una plàstica institucional corporitzada.
Divendres 28 d'octubre.
Conversa amb Beatriz Regueira sobre el seu projecte "Plàstica Institucional" i tesi "Arte, cuerpo y presencia". Beatriz Regueira Pons. Investigadora i artista.
Conversa amb Mireia Sallarès sobre Tosquelles i el seu film "Història Potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por". Mireia Sallarès. Directora del film, investigadora i artista visual.

TROBADA 2_ Lluita antimanicomial a Brasil, Nise da Silveira; i clíniques feministas autogestionadas (en línia).
Dijous 17 de novembre (data aproximada)
Conversa en línia amb Ana Luiza. "La clínica expandida: experiencias desde el apoyo mutuo y la autogestión feminista (invitade por confirmar). Ana Luiza és editora, traductora i treballa amb agroecologia, educació i organització comunitària al Brasil.
Conversa en línia amb integrant del Museo de Imagens do Inconsciente, a l'Instituto Nise da Silveira, antic hospital psiquiàtric Pedro II, Rio de Janeiro (invitade per confirmar).

TROBADA 3_ Neurodivergencia, afectos y subjetivación.
Divendres 25 de novembre
Intercanvi "palabras-alma". Assemblea interna amb La Escocesa (trobada tancada).
Dissabte 26 de novembre
Conversa amb Ortésia. "Neurodecolonialidad intergaláctica al vapor". Ortésia articula postcolonialitat interseccionada i fa estètiques.
Participació de Radio Nikosia (format, intervenció i dates per confirmar). "Nikosia és un dispositiu, un col·lectiu i una associació formada per persones amb i sense itineraris medicalitzats de sofriment".

TROBADA 4_ La "performance experiencial" com a "mèdium" per a encarnar el coneixement.
Dissabte 21 de gener
"Meditació situada en cuidar la institució". Theoria. Coneixement encarnat. Beatriz Regueira (investigadora i artista), María González (psicóloga somàtica) i Dasha (coreógrafa i investigadora).
De 19.30 h a 20.30 h

  • 19.30 h a 20.10 h: meditació
  • 20.10 h a 20.30 h: posada en comú

TROBADA 5_ Canviar la mascarada: carnaval i publicació "Plàstica Institucional".
Febrer, dates carnavalesques a confirmar
"Taller col·lectiu de disfresses, presentació, publicació i festa".
Seguint algunes tradicions clíniques, crítiques i humanistes, el carnestoltes és una festa col·lectiva per a performar rols i mascarades psicosocials, i un lloc per a reivindicar la "plasticitat" dels gèneres, classes i races, sense deixar d'enunciar les subjectivitats no hegemòniques i la seva necessària representació polític-social.

 

 

 

Pere IV, 345 08020 Barcelona