Pere IV, 345 08020 Barcelona

plàstica institucional. una investigació clínica, estètica i política

beatriz regueira pons

 

 

D’allò de què es tracta, en l’anomenada malaltia mental sigui quin sigui el seu origen, és de la posició del subjecte davant el desig.

Joana Masó en Tosquelles. Curar les institucions

 

 

Una institució artística, com una institució sanitària o educativa, té la missió de transformar la vida, de performarla. Les cícliques crisis ecològiques i polítiques que habitem, polaritzen les forces conservadores-progressistes, en coherència amb la "plàstica material, estètica i política" que implica la concreció de tota forma: el ric ventall de grisos que dota l'oscil·lació entre la preservació i l'extinció; potències presents en el sinó des del menor microorganisme fins al major dels sistemes

La "simpoiesis", de la qual parla Haraway, és aquella que entén el sistema com una cooperació de totes les seves parts. Quan entra en crisi és a partir d'un bloqueig, d'una falta d'escolta, de fluïdesa amb la "potentia vital"; sovint en l'humà, fruit de les inèrcies laborals, productives i burocràtiques de la sistematització (en el sentit de repetició automàtica) de l'existència pròpia de les societats postfordistes, de l'individualisme capitalista i de la lògica biopolítica de l'autoexplotació.

La premissa del "guaret", que La Escocesa proposa com a fase metodològica de reformulació institucional, podria ser un dels llocs possibles d'escolta semiòtic-material; el moment de "potència plàstica" en el qual l'energia i matèria "descans", o pausa de fer humà, es modela fins que pot tornar a esdevenir forma, en una individuació concreta que, de nou canviarà.

Dins de l'ampli ventall dels moviments antiautoritaris d'humanització de les institucions (antipsiquiàtrics europeus i, a Amèrica llatina, antimanicomials), han estat diverses les pràctiques que ens han ensenyat la possibilitat d'una "psicoteràpia institucional" com l'anomenaria el psiquiatre freudià i marxista català, Tosquelles. Quasi sincrònicament, a l'altre costat del món, a Rio de Janeiro, Nise da Silveira, psiquiatra comunista junguiana, proposa també una institució oberta i performativa a través de la STOR (Sessâo de Teràpia Ocupacional Restaurativa), espai on lis "usuàries" co-creen dinàmiques expressives i transformadores, dins d'una institució psiquiàtrica més conservadora. En aquest "mèdium", que és la institució, també hi ha un lloc privilegiat per al cos, donant espai a pràctiques que articulen el "desig" (en la psicoanàlisi de tall freudià/lacanià tractat primordialment a partir del llenguatge, encara que sigui des de la seva "musicalitat" dirà Tosquelles), a partir de l'escolta de l'aparell psico-físic, ancorant la consciència en el present de l'esdeveniment semiòtic-material. Quan "la ment toca el cos" és quan emergeix el contact amb el món, més enllà d'un "jo", basat principalment en la narrativa mental. On la ment discursiva calla, el món s'encarna.

Plàstica institucional. Una recerca clínica, estètica i política, cerca obrir un intercanvi a través de trobades dialèctiques, somatècnies i assemblees experimentals, a partir de la "psicoteràpia institucional" de F. *Tosquelles a l'hospital de Saint-Alban, l'esquizoanàlisi / ecosofía" de F. Guattari i les pràctiques dutes a terme en la clínica de La Borda, la psicologia fenomenològica de R. Laing, les propostes d'escolta corporal i meditatives limítrofes entre art-clínica de monjxs budistes i Lygia Clark; i les propostes de la psicologia analítica junguiana al costat de la presència de i co-terapeutes animals de Nise da Silveira, dins en l'antic Centre Psiquiàtric Pere II, actual Institut Municipal Nise da Silveira.

La pregunta central que fa "sentit-sentit" és, doncs:

Quines pràctiques serien necessàries avui, des de la diversitat psico-física, els feminismes, la decolonialitat, el coneixement encarnat, i l'emergència ecològica, per a una "psicoteràpia institucional"; que cuidi l'espai tant personal com col·lectiu, dins d'una institució artística, educativa, sanitària; públiques o híbrides (associacions, concertada, cooperatives)?

El projecte de recerca articularà diverses trobades públiques amb persones pròximes a aquests referents, provinents del món de la psiquiatria crítica, l'art i l'activisme social, i presentarà una publicació que reflecteixi el procés de recerca, incloent-hi un sèrie de «manuals o guies», per a la reproductibilitat de les metodologies que ens permetin millorar les nostres subjectivitats i institucions, ja sigui en l'àmbit artístic, sanitari, educatiu o social.

 

activitats relacionades

TROBADA 1
Fantàstiquis, simbòliquis i encarnadis. De la "psicoteràpia institucional" a una plàstica institucional corporitzada.

Divendres 28 d'octubre de 2022
De 17h a 19h

Activitat pública
Entrada lliure fins a completar l'aforament

  • Conversa amb Beatriz Regueira sobre el seu projecte "Plàstica Institucional" i tesi "Art, cos i presència".
  • Conversa amb Mireia Sallarès sobre la seva pel·lícula "Història Potencial de Francesc Tosquelles, Catalunya i la por" (2021).
TROBADA 2
Transformar desde los afectos: la reforma psiquiátrica de Nise da Silveira y la autogestión comunitaria de "garaldea ecofeminista".

Dijous 17 de novembre de 2022

Trobada en línia
De 17 a 20h
Activitat pública en línia

  • "De l'asil al museu: Nise daa Silveira i l'estètica de la llibertat" (Activitat en portugués-brasiler amb traducció simultània a l'espanyol)
    Xarrada d'Eurípedes Gomes dona Cruz Junior, músic i doctor en Museologia i Patrimoni. Autor de la tesi "Del manicomi al museu: ciència i art en les col·leccions de la bogeria". Va treballar amb Nise dona Silveira durant més de 30 anys i actualment és conservador en el Museu Nacional de Belles arts (el Brasil).
     
  • “Experiències feministes en espais de cures col·lectives”.
    Conversa entre Ana Luiza Braga i Paula Lamana. Ana Luiza Braga és investigadora i traductora. Treballa amb agroecologia, educació i organització comunitària al costat de moviments socials al Brasil. Paula Lamana ha treballat com a infermera en institucions sociosanitàries i viscut en comunitat. Estudia antropologia mèdica i treballa en projectes feministes comunitaris per a i amb dones.
TROBADA 3
Neurodivergència, afectes i subjectivació.

Fecha por confirmar

Activitat pública
Entrada lliure fins a completar l'aforament

  • "Neurodecolonialitat intergalàctica al vapor".
    Conversa amb Ortésia, persona que articula postcolonialitat interseccionada i fa estètiques.
TROBADA 4
La "performance experiencial" com a mèdium per a encarnar el coneixement.

Dissabte 21 de gener de 2023
De 19:30h a 20:30h

Activitat pública
Entrada lliure fins a completar aforament
Formulari d'inscripció

  • "Meditació situada a cuidar la institució".
    El grup "Theoria. Coneixement encarnat", format Beatriz Regueira (investigadora i artista), María González (psicòloga somàtica) i Dasha (coreògrafa i investigadora) proposen una meditació guiada utilitzada com a metodologia per a "curar" la institució. Aquesta metodologia segueix els sabers de Tosquelles, Guattari, Lygia Clark i Nise da Silveira, i serà creada a partir dels suggeriments de “millora” de la comunitat de La Escocesa i el públic assistent.
TROBADA 5
Paraulas-ànima: Necessitats d'una “institució plástica”.

Dimarts 29 de Novembre de 2022
Trobada tancada per a associades a La Escocesa

  • A través de la psicoteràpia institucional, diverses eines de la meditació situada i la "Estruturaçâo do self", revisarem possibles millores de l'entorn institucional comuntari.
TROBADA 6
Canviar la mascarada: carnestoltes i publicació "Plàstica Institucional".

Divendres 24 de Febrer de 2023

Activitat pública
Entrada lliure fins a completar l'aforament

  • Seguint algunes tradicions clíniques, crítiques i humanistes, el carnestoltes és una festa col·lectiva per a performar rols i mascarades psicosocials, però també un lloc per a reivindicar la "plasticitat" dels gèneres, classes i races sense deixar d'anunciar les subjectivitats no hegemòniques i la seva necessària representació polític-social. Aquesta activitat, doncs, proposa un taller col·lectiu de disfresses que culminarà en una festa.

 

Vols assistir a alguna d'aquestes activitats? Anirem publicant més informació a mesura que s'acosten les dates. Per a estar al corrent, et recomanem que visites la nostra secció agenda.

 

sobre l'artista

Beatriz Regueira Pons (Palma, 1986). Viu a Mallorca i treballa en diverses localitzacions. És investigadora, artista, professora i treballadora somàtica. Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. La seva recerca aprofundeix en les relacions cossos-consciències-tecnologies-polítiques des dels estudis feministes, neomaterialistes i contemplatius, explorant a través de diferents pràctiques somàtiques i el videoassaig la simptomatologia dels cossos en malestar.

Treballa amb Theoria. Conocimiento encarnado, projecte col·lectiu que explora la dimensió afectiva i comuna del coneixement i l'experiència a través de la meditació. Forma part de Nenazas col·lectiu que genera fanzins i performances de caràcter feminista. La seva tesi doctoral "Art, cos i presència. Ciències cognitives i pràctiques fenomenològiques de la subjectivitat" és una recerca teòrico-pràctica centrada en tècniques somàtiques, artístiques i clíniques, que activen la subjectivitat en la seva aprehensió sensible, relacional i emergent, des d'on desplegar polítiques de co-implicació centrades en els afectes de cossos on el subjecte o jo, nucli de les nostres societats capitalistes, quedi descentrat. Ha impartit classes a la Facultat de Belles arts (UB). Ha estat revisora de les revistes Artnodes (UOC) i BRAC (UB). Els treballs desenvolupats han estat compartits en forma de xerrades, performances i videoassajos en espais com Sant Andreu *Contemporani, MACBA, La Capella, La Virreina, Utrecht University, PUC-Rio, Can Felipa, Hangar, MUU Gallery, Sala d'Art Jove o LadyFestBCN, entre altres.

Més info: http://www.ub.edu/imarte/es/equipo/#Beatriz_Regueira

 

 

 

Pere IV, 345 08020 Barcelona