massa

ils nostris cossos no resisteixen per si solis

Ens ajuntarem, ens barrejarem, ballarem (com no s'ha de ballar), ens acostarem, ens allunyarem, obrirem els nostres porus perquè entri la música, esdevindrem en porositat, ballarem el que creiem que no es balla, serem irreverents al ritme, serem irreverents a la norma i no desnormalitzarem les cures a la pista de ball, entre lis cossos, entre lis que siguem. Transpirem, preguntem, serem distorsió, soroll, carícia i ens endinsarem en cada espai, entre el so, entre lis cossos. Serem MASSA i en aquesta massa modejarà un sol cos amb cada un dils seus cossos.

Com podem ser un únic cos sense perdre il nostre propi?
Existeix la possibilitat, que la immanència i l'alteritat convisquin en un mateix ecosistema?
Com creem regles per funcionar millor?
millor?
Què podem fer per a trencar amb les lògiques que controlen i modelen els nostres gustos, per tant ils nostres cossos, desitjos i maneres de vincular-nos?
Com ens divertim?
Es poden transformar els nostres valors estètics, pervertir els bons costums les subjectivitats i descobrir altres plaers entre ils cossos, el so, l'espai, les deformitats i les vibracions, en la pista de ball?
Què és la pista de ball?
Què és el ball?
Quan comencem a ser una massa?
Com ser massa i ser individu al mateix temps?

Crearem una heterotopía (no lloc) per fora de les lògiques del club, que contingui contra-imaginaris sonors, corporals, afectius, plaents i divertits, en un temps per fora de la lògica del temps, un territori per fora de les lògiques d'aquest territori. Volem fer esclatar les nostres pròpies fronteres, la pell i descobrir les porositats que existeixen entre diferents corporalitats, gustos, llums, olors, vibracions, moviments, balls i sons.

Els nostres avantpassats, ballaven en forma de ritual, per a alliberar els dimonis i espantar als colons de les seves terres. Abracem aquells rituals i revivim els nostres, abracem els nostres dimonis i li donem batalla a totes les cicatrius que van colonitzar i van modelar ils nostres cossos. Desitgem espais de ball, rituals, corporals, que siguin amorosos, cures, tendres i plaents, on imaginem i construïm encara que sigui per una estona en una atemporalitat col·lectiva on lis cossos gaudeixin, es cuidin, ballin i se sentin massa a través de l'alquímia resultant de la mescla de la transpiració, les olors, els desitjos, les idees, les diferències, la música i el ball. Sens dubte un espai així necessita de tàctiques, estratègies i pedagogies i del compromís afectiu/polític de lis participants.

Activitat accessible per a totis
Portar roba còmoda
Espai per a totis sempre que ens cuidem les unis a lis altris 
No tolerem actituds violentes
Davant el dubte, sempre pregunta

Activitat organitzada conjuntament a Disociaciones tácticas i coordinada per Roc Lilith, SofilaOne, Lu Chieregati i Nico Lettieri (P^KNT€).

Agraïm a “Entrenar la Festa” del col·lectiu ORGIE per ser la llavor d'aquest projecte.

bios

Roc_Lilith (trans*masc, Sw) Artista del moviment, transgressor performatiu, dissenyador d'ambients lumínics i Puta d'ofici. Residint entre Berlin i Barcelona. Actualment, es troba en la cerca d'espais de sinergia entre l'exploració somatica, escènica, sensosexual i post-pornografica. Partint de la creació de nous formats de connexió amb el propi/un altre cos per a hackear les normativitats que alteren el nostre desig.

Sofi la one (ella/ell) Investigadora del moviment. Actriu porno. Performer i directora postporno. Actualment, se submergeix en la creació d'espais que desafien i redefineixen les fronteres del cos i del desig. El seu treball se centra en desarticular les normatives establertes sobre la sexualitat a través de l'exploració somàtica i escènica. Qüestiona les estructures normatives que limiten el nostre potencial eròtic i creatiu. El seu enfocament busca alliberar i reimaginar l'experiència del plaer i la identitat corporal.

Nico P'KNT€ (Elli, Argentini) És DJ, productori, docent i artista multi(indisciplinar) Argentini vivint a Barcelona. Li interessa barrejar estils, tècniques, celebra l'error i li encanta el soroll. Cerca i investiga sobre pràctiques/(in)disciplines expandides i accessibles. És agitadori cultural, sempre amb els ulls posats des del con sud global, explorant i compartint pedagogies/pràctiques situades i populars, on circuli i es fomenti la creació de sabers col·lectius per a todis. Porta al costat d'Efe Ce Ela el segell/PLATAFORMA llatinoamericà FRAGMENT A i forma part del col·lectiu DISSOCIACIONS-TÀCTIQUES.

Luciana Chieregati és investigadori, coreógrafi i performer. Actualment, estudia el Màster en Coreografia i Performance de la Universitat de Giessen dirigit per Bojana Kunst i Xavier Le Roi. Formada en Dansa I Moviment per la Universitat Anhembi Morumbi (Brasil) i Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual per la Universitat de Castella-La Manxa en col·laboració amb el Museu Reina Sofia (Madrid).

El seu treball performatiu i coreogràfic té la ficció i la imaginació com a eixos centrals. Construeix els seus processos inventant pràctiques que activin narratives paral·leles a les del temps capitalista tecno-heroic. En els últims anys, va desenvolupar el Projecte Boscatge que compta amb una sèrie de materialitzacions com les peces escèniques Boscatge i Ghost Animal Future, la publicació del text “La teoria de la bossa de la ficció” de Ursula K Le Guin per les editorials N-1 i Rara avis i el taller “Warping Radical Erotics” a partir de la ficció de les Menades.

Si tens alguna necessitat o pregunta en relació a l'accessibilitat d'aquesta activitat, visita la nostra pàgina d"accés a La Escocesa" fent clic aqui