habitar la suficiència per a sostenir la vida

catàleg per a la sostenibilitat d'ecosistemes artístics

un projecte de blanca callén moreu

Per a habitar avui la suficiència, van existir abans hàbits i formes de vida quotidiana que podríem aprendre ara?

Quines pràctiques de suficiència ens poden ensenyar veïnes que van viure experiències pre-capitalistes (en contextos rurals, de postguerra o de carestia)?

Quines altres maneres de relacionar-nos amb la terra (o animals, plantes, minerals) podem aprendre dels qui la seva cosmovisió de referència no és occidental ni antropocèntrica?

Quines tàctiques o tecnologies per a la sostenibilitat podríem aprendre dels qui van migrar al barri des de regions climàtiques extremes?

Si la crisi climàtica que vivim és resultat d'una ficció, ja llunyana, en la qual la naturalesa és reduïda a “recurs” il·limitat per al benestar exclusiu de la humanitat, i s'associa erròniament la idea de “progrés” a la producció i consum accelerat de productes, plantegem un repte: com (re)aprendre a viure des de la suficiència, per a decréixer i reduir o evitar més danys eco-socials?

Per a respondre a aquesta pregunta el projecte proposa rastrejar coneixements i pràctiques des de dos punts de vista particulars: d'una banda, les experiències de vida pre-capitalistes i de post-consum, com les dels qui van néixer en postguerra, els qui van migrar des de contextos rurals, o els qui viuen en el present situacions de carestia; i per l'altre, les pràctiques culturals i cosmovisions no-occidentalitzades dels qui viuen relacions més ecocéntricas i sostenibles amb la terra i els seus elements.

La hipòtesi de partida és que la reparació parcial del mal eco-social generat per hàbits de vida antropocèntrics i translimitados podria venir, precisament, des d'altres cosmovisions i cultures quotidianes pre-capitalistes, eco-cèntriques i de post-consum que han estat oblidades i invisibilitzades i que tenen la seva base en la suficiència, la ecodependencia amb altres éssers i el respecte per la finitud i límits terrestres.

Aquesta recerca-acció artística i comunitària al voltant de L'Escocesa i el barri del Poblenou, tindrà com a resultat un catàleg públic de pràctiques culturals i tàctiques sociotécnicas que ens ajudin a viure des de la suficiència per a així, potser, sostenir millor la vida.

bio

Blanca Callén Moreu és docent i investigadora. Situa el seu treball en l'encreuament entre els estudis socials de la tecnociència, el disseny i les cultures materials i l'acció política col·lectiva. En els últims anys ha vingut investigant sobre la producció de residus materials i les cultures de la reparació en un context de crisi climàtica. Treballa amb metodologies participatives i des de perspectives epistemològiques feministes. És co-fundadora i membre actiu del col·lectiu Restarters BCN.

Projecte realitzat amb el suport del ICUB (Institut de Cultura de Barcelona).