Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona

Tecnologies del dislocamient

Projecte de recerca i producció 2020
Luna Acosta i Luiza Fagá

 

Quines són les maquinàries que funcionen a tot vapor mentre es produeix la ficció de calma?; quins són els cossos que queden detinguts en intentar moure's?; és la suspensió del temps un acte obligat en el dislocamient dels cossos del sud global?; quant temps pot suportar un cos suspès?

Durant la colonització, el daguerreotip va servir perquè arribessin a Europa imatges d'una explotació pacífica d'un territori fèrtil i llunyà –ficció necessària per a encobrir la violència i crueltat que implicava– es construeixen mites de trobades i col·laboracions per a solucionar l'ingrés de la modernitat a la Història. Va ser el daguerreotip, màquina fabricadora de presents suspesos, l'encarregada de representar la suspensió mateixa dels cossos i els territoris del sud global que va implicar la ferida colonial.

Dispositiu fotogràfic que data de 1839, el daguerreotip és una caixa fosca que guarda en el seu interior una placa de coure banyada en plata. La plata, en ser sensibilitzada per vapor de iode, forma el iodur de plata.
El contacte amb la llum transforma els cristalls de iodur de plata en plata metàl·lica i forma una imatge latent, que es pot revelar amb l'ús de vapor de mercuri: la placa de coure i plata és, alhora, el negatiu i el positiu fotogràfic.

Així, plata i coure, símbols de la supèrbia colonial i que fan part de la maquinària extractiva de minerals a Amèrica Llatina fins avui, van anar també el suport material d'una farsa basada en el mite del progrés, igual que el mercuri: material tòxic que contribuïa al revelat de la imatge en la placa de plata, el mercuri s'usa fins a aquests dies per a separar l'or de les roques, continua sent un aliat immarcescible de l'empresa colonial que s'emporta de la terra tot quant brilla i deixa al seu pas terra seca i aigua enverinada.

Perquè la imatge pugui fixar-se sobre el iodur de plata, la màquina de captació ha de quedar-se quieta igual que el seu objectiu almenys 25 minuts. Això obliga a retratat a performar per a la màquina, es performa tranquil·litat, es performa la comoditat comuna del pas del temps, s'allarga el temps de la posa. Perquè la immobilitat sigui possible, s'utilitzaven instruments de suport per a tot el cos. Dispositius de paràlisis, similars a aparells de tortura per a la contenció de tics, moviments involuntaris amb el cap, i qualsevol defujo del que és en si mateix un cos viu: un cos en moviment.

En aquest moment, el temps se'ns presenta com una matèria gelatinosa en la qual nedem a cegues traient-li la màscara a qualsevol certesa. Els manejos estatals de la pandèmia han deixat en evidència una desfilada d'escenaris necropolítics i colonials deixen veure sense vergonya com operen les tecnologies del dislocament de cossos del sud global cap a les potències, i com la fabricació de presents suspesos per mitjà de llimbs i buits legals fan part de la màquina colonial que s'alimenta de presents migrants dislocats.

Ara més que mai desconfiem.

Els Estats tenen poder absolut sobre el desplaçament de tots els cossos –fins i tot dins d'un mateix territori–. Com a conseqüència, les persones indocumentades queden encara més vulnerables, cada cos al carrer és un cos en evidència. Contradictòriament, l'aprofitament que Europa té sobre els cossos vulnerats queda en evidència: són justament els “sensepapels” els qui es veuen obligats a exposar-se més, ja que no són beneficiaris de les cures de l'estat. L'Estat nació com a primer capdavanter que divideix a l'humà del no humà i que fa digne o no a les vides de cura. El nord global seca els territoris que no veu –d'allí treu la plata, el coure, la força de treball– .Tira feristeles als qui volen entrar al seu i si ho aconsegueixen, els nega l'estatus de ciutadà per a justificar la seva explotació. Es diu de “problema migratori” a un problema estructural, produït per l'ordre colonial i que implica la permanent actualització de maquinàries econòmiques i burocràtiques que el sustenten. Aquest monstre és un fabricant de buits, llimbs i de detencions.

Perquè el sistema de pensament -que impulsa logístiques ingenierils, econòmiques i burocràtiques- colonial/racista continuï imperant després de tants segles, és necessària el seu permanent i subtil actualització, amb la complicitat d'humans i màquines, i la sofisticació de les tècniques de camuflatge dels dispositius de paràlisis i de dislocament que els sustenten i que els alimenten.

Quines són les tecnologies de la representació que actualment vetllen els mons als quals l'ordre colonial encara trenca i seca?, quins tecnologies evidencien la ficció de la paràlisi a la qual la maquinària colonial obliga als cossos migrats de les ex colònies? quins ho camuflen? Quins cossos són obligats a performar la calma i la passivitat enmig de l'extrema violència? Qui es beneficia d'aquesta ficció?

El nostre projecte se centra en els dos elements que considerem fonamentals en la història del retrat amb daguerreotípia: la performativitat de la calma i la paràlisi artificial del cos degut al temps d'exposició prolongat i l'ús de minerals per a la producció d'imatges.S'estableix, aquí, un interessant resum de les pràctiques colonials: l'aparença de civilitat i luxe que emmascaren la seva lògica extractivista.

Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona