Pas 0: La corporeització de l'espai
Si tens qualsevol dubte, suggeriment o col·laboració: corpus@laescocesa.org
Pas 0: La corporeització de l'espai
El pas 0 de tot ritual iniciàtic per al consens comporta l'entesa de l'espai com a extensió dels cossos que l'habiten (i viceversa, dels cossos com a extensions de l'espai, en tant que influeixen sobre les seves trobades). Es fa necessària la recuperació de l'espai com un lloc segur i confortable que, en comptes de provocar pors i establir barreres i fronteres amb els cossos, constitueixi part d'ells, generant un continuum orgànic i fluid per a la seva habitabilitat i moviment. En aquesta fase, que prepara l'espai per a la seva corporeització i encarnació, es proposen les següents mesures o suggeriments:
Nas: Les finestres sempre obertes
El nas és la finestra del nostre cos per la qual entra, surt i es filtra l'aire carregat d'oxigen que inspirem i espirem. Les finestres d'un espai o edifici són la millor via per a regenerar l'aire en els espais tancats. Per tant, quan duem a terme una activitat en un espai tancat, és important procurar la ventilació natural i evitar sistemes de recirculació de l'aire (aire condicionat, bombes de calor, etc.), ja que propaguen el virus. També és aconsellable minimitzar la durada de l'esdeveniment en espais tancats i realitzar descansos en l'exterior o en zones ben ventilades.
Pulmons: Activitats que respiren
En els pulmons es produeix l'intercanvi gasós entre l'aire i la sang. Aquests òrgans necessiten de l'oxigen, i especialment es nodreixen de l'aire fresc en entorns oberts, on la ventilació i la regeneració és molt major que en espais tancats. Sempre que sigui viable, és aconsellable que les activitats es desenvolupin en un espai exterior. El risc de contagi és molt menor.
Artèries i venes: La circulació que evita la saturació
El sistema circulatori del cos s'encarrega de bombar, transportar i distribuir la sang juntament amb elements nutritius, metabòlits, oxigen, hormones i altres substàncies a tots els nostres òrgans. En els espais físics, trobem que els llocs d'entrada/sortida o els passadissos constitueixen la zona de flux circulatori, el lloc del moviment i circulació dels cossos. Per tant, és indispensable generar un bombament que faci prevaler una adequada fluctuació orgànica que eviti saturacions en les vies circulatòries.
En un esdeveniment, és necessari tenir en compte si existeix la possibilitat que el nombre de visitants pugui superar l'aforament permès o que es produeixin concentracions que impedeixin guardar la distància de seguretat. Si és així, es requereix parar atenció al sistema circulatori de l'espai de la següent manera:
Preveure entrades escalonades i espais d'espera, procurant transformar aquest “temps mort” en un element positiu, lúdic i/o creatiu (ex.- organitzar un sorteig per a establir l'ordre d'entrada; fer de l'espera una experiència inclosa en la narrativa de l'esdeveniment; aprofitar l'espera per a introduir elements de cures cap al visitant com per exemple compartir estats d'ànim, o per a realitzar alguns dels rituals de trobada i estiraments del cos cap al social).
Disposar les obres o accions de manera separada per a permetre la distribució del públic i evitar que la seva visita coincideixi temporalment.
Procurar elements que garanteixin la circulació del públic en un únic sentit.
Senyalitzar els espais evitant codis agressius, optant per colors suaus, elements de senyalització en el sòl, il·lustracions, salutacions, missatges positius que cuidin els cossos, etc. Es poden utilitzar cintes de colors i fins i tot guix per a dibuixar o escriure, ja que remeten a jocs i formes lúdiques d'interacció, a diferència d'altres tipus de senyalístiques més estandarditzades. A més, la senyalització dels espais pot dissenyar-se establint vincles amb les parts del cos humà, tal com se suggereix en aquest text.
Estómac: Reforçar les defenses
En l'estómac es barregen i emmagatzemen els aliments ingerits. Igualment, el menjador, la cuina o la zona d'aliments són llocs en els quals es digereixen trobades, es genera comunitat, llocs en els quals es processen els aliments i també les converses. Així, en el cas d'haver-hi aliments o zona de menjador, es recomana:
Oferir aliments/begudes que enforteixin el sistema immunitari i aportin energia (kombucha, quefir, xocolata negra, etc).
Disposar els aliments i begudes evitant la seva contaminació i minimitzant l'ús de materials, promovent l'ús individual i, en el cas que es comparteixin, insistir en la desinfecció de mans abans i després del seu ús (ex.- aliments individualitzats tipus petits entrepans, galetes, fruites protegides amb el seu embolcall natural tipus plàtans o mandarines, etc).
Si és necessari utilitzar materials o utensilis de cuina, atendre el següent ordre de preferència: 1) Material reutilitzable i que es pugui rentar; 2) d'un sol ús orgànic; 3) d'un sol ús compostable; 4) d'un sol ús reciclable.
Cor: Cures en l'espai d'acolliment
El cor és l'òrgan principal de l'aparell circulatori que bomba la sang a través de les artèries per a distribuir-la per tot el cos. També se li vincula amb les emocions i els sentiments afectius. Utilitzar l'afecte en el llenguatge, la disposició dels espais i els elements que el conformen és important per a la cura dels cossos. Els espais d'acolliment del públic, per tant, han de facilitar els següents aspectes:
Disposició dels seients en l'espai tenint en compte el distanciament entre si, respectant les mesures mínimes de seguretat (2 m), però de manera que possibiliti el contacte visual entre tot el grup (per exemple, en cercle, al voltant d'una taula, etc.). També, s'ha d'evitar evidenciar les absències i els buits en els seients, per exemple, retirant les butaques “anul·lades”, asseure maniquins en elles, col·locar elements entre les cadires per a marcar distàncies sense crear buits...
Distribució del mobiliari i dels espais tenint en compte la circulació i equilibri energètic. En aquest aspecte, tècniques com el Feng shui procuren una harmonia i equilibri entre els cossos i l'entorn, entenent els objectes i espais com a elements que influeixen o que són influenciables pels nostres cossos. Facilitar, amb tot això, la relació, comunicació i confortabilitat dels cossos entre si i amb l'espai que habiten.
Ubicació d'elements de protecció i neteja de manera accessible i visible perquè qualsevol persona pugui utilitzar-los en tot moment, i que pugui ajudar-lo a sentir-se en un àmbit segur i confortable.
Pell: La neteja com a forma de cura i no com a arma
La pell és l'òrgan que manté el contacte tant amb l'interior del nostre cos com amb l'exterior. La pell protegeix el cos però alhora és sensible, permeable i receptiva als estímuls externs. Aquesta sensibilitat de la pell necessita de rituals de neteja per a la seva cura. Per a la formulació d'aquests rituals de neteja oferim les següents pautes:
Crear instal·lacions i rituals de neteja en l'entrada, que generin una experiència (ex.- estores amb loció desinfectant natural, rentat de mans amb locions aromàtiques, experiències performatives en els passadissos i espais d'accés a lavabos i banys, etc)
Incloure en la narrativa de l'esdeveniment accions de neteja conjunta, performativa i/o ritualitzada.
Considerar els efectes dels productes en les pells sensibles i en els altres éssers vius i ecosistemes, i procurar utilitzar productes respectuosos amb el medi ambient.
Oferir productes de neteja i protecció casolans, ja que transmeten atenció i cures amb els visitants (ex.- gels hidroalcohòlics naturals).
Pas 0: La corporeització de l'espai
Si tens qualsevol dubte, suggeriment o col·laboració: corpus@laescocesa.org