Coincidint amb l’aniversari de la mort de Walter Benjamin a Portbou, el 26 de setembre, diverses accions tenen lloc al llarg del propi recorregut que el filòsof va fer el dia anterior
–de la frontera amb França fins al poble. Aquestes accions es plantegen com lectures benjaminianes sobre el territori i exploren la tensió entre la projecció del que s’espera trobar abans de creuar una frontera, l’anhel de salvació, i el trauma que sovint s’acaba generant un cop creuada.
Dels elements generats de les pròpies accions, que funcionen com a registre però també com a obres auràtiques, com a residus icònics del que ha tingut lloc només una vegada, en un aquí i un ara determinats, se’n deriva un paisatge llunyà, inaccessible, deixat al darrera de tanques que n’impedeixen la circulació. Aquest paisatge configura pròpiament allò que sovint entenem com a exposició: una mostra d’obres irrepetibles, úniques, que actuen com a instantànies de certes accions passades i que sovint són mostres de malestars històrics.
El 28 de setembre a les 20:00h en l'estació de Renfe de Portbou s'inaugura l'exposició Paisatges Desitjas que recull aquestes accions.
Paisatges Desitjas del 28/09 al 27/10
Horaris d'obertura:
- Dilluns a Divendres de 16 a 20h
- Dissabtes de 10 a 14 i de 15 a 20h
- Diumenges de 10 a 14h
La frontera és una línia geopolítica que delimita dos territoris amb diferents històries, construccions i situacions. Unes de les repercussions d’aquestes diferències són els trajectes transfronterers, camins d’un únic sentit –d’anada però no de tornada– que expressen el desig d’emigrar a un territori millor que aquell del que es prové. Paisatges desitjats fa referència a aquest desig, a l’esperança de trobar o construir un escenari més propici a l’altre costat, un imaginari prou poderós com per haver d’enfrontar les dificultats que suposen els traspassos d’un país a un altre.
Tot l’àmbit del que s’espera trobar a l’altre costat és una imatge construida, tant a nivell individual com social; és una imatge alimentada tant pels discursos que es generen i es distorsionen al seu voltant com pels diversos mitjans de comunicació –formes tecnològiques– que presenten una visió sempre alterada dels territoris no trepitjats.
L’exposició Paisatges desitjats explora aquesta idea, la no correlació entre la representació de la distància i la vivència de la proximitat, a través de la lectura que Walter Benjamin va fer de la relació entre l’obra d’art i la tecnologia. Segons ell, cal distingir l’obra única, la pròpia naturalesa de la qual la dota d’una aura que la fa un objecte especial, de la serialització que comporten les formes mecàniques de reproducció. L’anhel amb el que la nostra mirada ha construït i sacralitzat l’obra d’art única o auràtica es reflexa aquí com un paisatge no circulable, inaccessible, construïble només a través de la imaginació que cohesiona els petits fragments que poden ser vistos d’un paisatge complet. Només els elements reproduïbles derivats d’aquestes obres pot visitar-se, transitar-se sense barreres. Sovint, dels territoris anhelats, dels altres costats de la frontera, només n’obtenim una imatge idealitzada, petits fragments d’una realitat complexa, traduïda pels mitjans decomunicació. Són aquests fragments, units habitualment per la imaginació del qui habita un territori castigat, el germen que acaba constrint el desig de creuar, de trobar-se a l’altre costat una imatge idealitzada del que realment s’hi trobarà.
Enric Puig Punyet
Comissari de l’exposició
Organitza: Angelus Novus, Passatges Cultura contemporanea, La Escocesa
Agraïenmts: Hangar.org, Ajuntament de Portbou, Ree