Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona

OJORIMACONMÁQUINA

Projecte de recerca i experimentació 2020
Valentina Alvarado Matos i Carlos Vasquez

 

“Una imagen ordinaria puede ser muy poderosa, muy incómoda de mirar si la cámara se detiene en ella”.
Annika Larsson

 

Amb aquest projecte performatiu ens volem endinsar en el concepte de repetició, circuit i bucle en el llenguatge fílmic, el so i el cos per a treballar-los com una eina de desvelamient.

L'art com a simulacre del real tendeix a entendre el món uniformement, el temps linealment i la història progressivament. L'avanç dels relats audiovisuals sense dilació, a través de la profusió excessiva d'imatges, despleguen disposicions de generalització, homogeneïtat i simplificació del món. L'ull a 24 quadres per segon no és capaç de captar detalls, ni matisos, ni pertorbacions en el flux audiovisual, en el model del món que se li presenta. No obstant això si féssim l'exercici d'alentir el visionat, l'assimilació de les imatges seria inversament proporcional a la velocitat de reproducció, i si arribéssim fins a la detenció total en un fotograma, trobaríem la seva unitat bàsica però també la seva pròpia negació. Cada interrupció del temps cinematogràfic evidència un rerefons, un pla més enllà de profunditat, fa de la representació manca, però el cinema és moviment i és en la pròpia marxa animada on es genera el que anomenem un circuit de commoció. Com localitzar-los?, Com aïllar-los?, Com activar-los?, precisament d'això es tracta la nostra recerca, posaríem la nostra atenció a generar aquests llaços, fer d'ells bucles i transformar-los en artefactes de detenció i de repetició. “La repetició com a conducta i com a punt de vista concerneix una singularitat no intercanviable, insubstituïble. Els reflexos, els ressons, els dobles, les ànimes no pertanyen al camp de la semblança o de l'equivalència; i així com no hi ha substitució possible entre els bessons, no existeix la possibilitat d'intercanviar la pròpia ànima” .

El llenguatge purament audiovisual és fenomenològic, construeix món a través de l'expressió de l'aparença, i en aquests gestos i postures que la contenen és on jeuen aquests circuits de transgressió. El bucle i el seu efecte de repetició posseeix una forma de circuit tancat o en realitat és una espiral?. El temps i el context de visionat d'un bucle al següent canvia, intercalant capes i capes de lectura sobre un mateix material, o ja és un material diferent?, és possible banyar-se dues vegades en el mateix riu?. Com donen a entendre Deleuze i Levi-Strauss, la semblança és una anomalia de la diferència, sent aquesta última -segons l'antropòleg francès- i al contrari del que solem pensar, una regla de la naturalesa. “En la repetició habita la diferència i s'articula la transgressió, per la qual cosa el terme de “generalitat” queda en l'extrem oposat al de repetició” .

OJORIMACONMÁQUINA és un cicle de performances on el bucle, el cos, el camp expandit de les imatges i les experiències denses de visitant col·lectiu són el cor de la proposta. Les tres sessions han comptat amb la participació d'Esperanza Collado, Elena Duque i Bruno Delgado. 

*Foto de la performance d'Esperanza Collado

 

VOL.1:

- Esperanza Collado "Kicked with the front foot on the dark side of deck (of skateboards and lights)"

 

Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona