Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona

Carne y sangre. Para una coreografía emotiva y una democracia de los cuerpos.

Projecte de investigació y experimentació artística La Escocesa 2021
Claudia Ventola

Com podem ser carn del món, com podem acostar-nos al món d'una manera no teòrica?

El subjecte “raó, no corpori” és el que té la seva imatge universal. Som cossos organitzats per ments, som cossos estàtics.

Aquesta la nostra capacitat de la raó ens aïlla com a carn. I abans de poder pensar i construir un nosaltres cal definir-nos com a subjectes polítics. Com es fa això?

Com podem tractar de representar un cos si no podem deixar de reduir una categoria en benefici d'una altra? Com podem interrompre el paral·lelisme entre el coneixement generat per la perspectiva blanca masculina i el coneixement presentat per la perspectiva d'un cos normatiu?

“Som els cossos dolents de la part afortunada de la colonització. Som l'exemple fallit de l'explotació colonial perquè tenim el poder de l'anomalia.
Tenir una ment trencada, un cos trencat, et converteix en una persona evidentment als marges de la normalitat, però al mateix temps amb un poder enorme per a formular preguntes molt potents a aquesta normalitat i per a afeblir-la.
No hi ha ningú més poderós de qui no té res a perdre.
Aquest poder de l'anomalia ens converteix en subjecte polític molt poderós.
Un cos per a la revolució, que cony de revolució és aquesta?
L'única possible, la revolució dels cossos, des dels cossos, per als cossos, en els cossos.”


Jo Sol Viure i una altra ficció


Com podem aprendre a compartir i comunicar l'experiència del dolor que és el més pròxim i el mes llunyà que tenim entre nosaltres? Com es pot construir un comú des de la vulnerabilitat sense que sigui instrumentalitzada?

“Pensar en la poètica del dolor com a interferència a les retòriques del triomf, de l'alegria i del benestar com a imperatiu del capitalisme neoliberal. El dolor com a possibilitat de sortida dels discurs de l'èxit i el rendiment, la productivitat a ultrança. Els cossos trencats són el fracàs sublim de la maquinària predadora de carn.”

val flores

enamorats de les deformitats
fortament vulnerables
constantment imperfectes
estructuralment anarquistes


Una exploració que no busca la il·lustració d'una tesi, sinó una experimentació a través de la pràctica quotidiana de la vida. Com un teixit que es reconnecta quan s'estripa, assumir la vulnerabilitat com una possible condició des de la qual reflexionar i debatre sobre les percepcions de la realitat.

Un projecte curatiu i afectiu que reprèn una pregunta sorgida durant una trobada increïblement formativa amb val flores. Com escriure sobre la vida sense que sigui una novel·la del dolor? Experimenta possibles respostes a aquesta pregunta a través de tres monòlegs que es creuen entre si parlant de por, ràbia i desig i de temps espai acció.

Reflexiona sobre aquestes esquerdes com a llocs de noves possibilitats i d'una possible actuació.

Des d'aquesta coreografia emotiva com a experimentació escènica i visual dels cossos trencats i les seves vulnerabilitats.

No hi ha lloc pel meu privacy / no hi ha temps pel dolor
No hi ha lloc pel meu privacy / no hi ha espai per la ràbia
No hi ha lloc pel meu privacy / no hi ha acció pel desig

Intentar coreografiar unes emocions donant-lis un espai, un temps i un lloc. Donar vida a una acció, sigui la d'escriure, de llegir, d'actuar de barrejar-se d'empatitzar, de ser.
Ser el que siguem simplement vulnerables i imperfectes.


Uns textos, unes veus, uns cossos, una publicació.

Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona