Paral·lelament i entrecreuades amb la producció artística professional, les pràctiques creatives vernacles d'Internet es desenvolupen generant formes particulars de concebre la creativitat, l'autoria i el valor estètic. En aquestes pràctiques, que van des de memes fins a vídeos recopilatoris, passant per literatura “copy/ paste”, estalvi-pantalla o cadenes de mails té un lloc central el que podem denominar com a “pràctiques no-creatives de producció cultural”, a saber, pràctiques basades en l'apropiació de contingut, la selecció, la curaduria popular, l'automatització, el plagi, la còpia, el patchwriting, el collage, la descontextualización, el remix etc.
Aquestes pràctiques trencan amb moltes maneres d'entendre i valorar la cultura com l'autoria, el copyright, la relació unívoca entre emissor i receptor o la distinció entre amateur i professional, provocant tensions i canvis culturals, polítics i legals. La qüestió de la còpia, l'apropiació i la producció modular i col·laborativa està en el si del desenvolupament d'Internet i ha generat nombrosos moviments i transformacions transcendint el camp de les comunicacions i el programari.
L'objectiu d'aquest projecte consisteix a investigar i experimentar amb formes de producció no legitimades o no “artístiques”, provocant reflexions sobre l'autoria, el treball i la ‘classe creativa’ que concerneixen directament a la comunitat artística i a totes les treballadors culturals o del pensament. Al problematitzar les principals categories de valor com la genialitat, l'autenticitat, el treball dur i continuat, l'originalitat o la profunditat obrim el camp a comprendre el treball creatiu i la producció artística des d'altres llocs: el joc, la pràctica artesanal, la col·laboració, el folklore...
Els tallers com a artefactes d'experimentació col·lectiva
Ja sabem que tots podem escriure el nostre propi llibre, nosaltres anem més enllà, creiem que tots podem tenir, en tan sols un dia, una extensa bibliografia.
La principal metodologia del nostre projecte consisteix en la producció de dos tallers de 24 hores. Derivat de les game-jams, quedades d'entre 24 i 72 hores en les quals diverses programadores, artistes, músics i gamers es reuneixen per a desenvolupar col·lectivament un videojoc, desenvoluparem un dispositiu de trobada en el qual un grup d'entre 10 i 15 participants tracten de crear 100 llibres (o 100 minuts de metratge) en una jornada de 24 hores de treball ininterromput. Per a arribar a aquesta absurda quantitat de producció serà necessari la còpia, l'apropiació, el robatori i el plagi d'altres obres i elements disponibles en la xarxa.
En el taller de hiperpublicació 100/24 utilitzaríem tècniques d'escriptura no-creativa com la còpia, el patchwriting, l'apropiació, la cerca en bases de dades o la gestió i transformació del llenguatge amb algorismes i programes informàtics per a produir 100 publicacions (llibres, fanzines, revistes, còmics...) entre tots els participants. Seguint la línia de la publicació experimental post-digital, dissenyarem i publicarem totes les obres en 24 hores de treball ininterromput, valent-nos de plataformes digitals d'acte-publicació i impressió sota demanda com lulu.com
La producció i publicació de 100 llibres en 24 hores és una experimentació crítica de les possibilitats de la publicació digital en un context capitalista. Evidència la paradoxa de la facilitat de publicar una obra amb la importància que encara se li atorga a ser autor d'un llibre i qüestiona l'autoria en implicar necessàriament la còpia, el robatori o l'apropiació per a poder completar l'absurda tasca.
Igualment, el taller 100 pel·lícules en 24 hores pretén filmar, muntar i estrenar 100 peces audiovisuals gravant, capturant la pantalla de l'ordinador, muntant vídeos casolans i descarregant material d'internet en 24 hores de treball ininterromput. La voluntat de producció de semblant quantitat d'obres audiovisuals provoca l'abandó de valorar prèviament si les idees que tens són “bones” o “dolentes”, “tronades”, “ximples”, “insípides” o “brillants”. La necessitat de hiperproducció no sols obliga a copiar, apropiar-se o automatitzar accions sinó que trenca amb la lògica romàntica de valorar l'art, per la qual, una obra ha d'aspirar a convertir-se en clàssica, en una pura expressió dels sentiments profunds de l'artista.
→ Primer taller de Hiperpublicación 100/24 realitzat els dies 3 i 4 de Juliol de 2021 amb Elena Maravillas, Roger Aymerich, Irene Romanov, Eric Meneses, Pol Crosas, Maxipavo, Dolores Fragueiro, Marla Jacarilla, Natalia Domínguez, Domenec Miralles, Gustavo Cilleruelo i Christos Papasotiriou. Els llibres estan disponibles en impressió sota demanda, a preu de cost, en lulu.com; i disponibles gratuïtament per a la seva descàrrega en pdf en www.artefactosnativos.com
→ Segon taller de Hiperpublicación 100/24 realitzat els dies 6 i 7 de novembre de 2021, 100 pel·lícules en 24 hores amb Eric Meneses, Joel Atarés, Pablo Osuna, Ilán Shats, Lluís Pereira, Camille Lefèvre, Elena Maravillas, Irene Romanov, Roger Aymerich, Mercé Jara, Dolores Fragueiro, Edurne Marco i Ezequiel Soriano van crear 73 pel·lícules al llarg de 23 hores, disponibles amb enllaç de descàrrega i streaming en archive.org, a través d'http://artefactosnativos.com/100-pelis-24-horas.html