resolució
Convocatòria de beques internes d’investigació artística - La Escocesa 2024
Després d'un procés de selecció de 15 sol·licituds rebudes, el jurat format per Renata Cervetto, Jesús Arpal Moya i Alba Colomo, ha decidit seleccionar els següents projectes com a part de la convocatòria interna de beques d’investigació artística La Escocesa 2024:
- Andi Icaza Largaespada
- Fabrizio Contarino
Jesús Arpal Moya i Renata Cervetto han acompanyat aquests projectes durant els mesos del seu desenvolupament. A continuació, un breu resum del desenvolupament d'aquestes beques:
andi icaza largaespada i Sara Yaoska Herrera Dixon - Vasijas para sembrar duelos
andi icaza-largaespada és una artista, investigadora i facilitadora amb vincles i responsabilitats amb Nicaragua, i comunitats queer, diaspóricas i desplaçades del sud global residides al Canadà, Espanya i més enllà. La seva obra s'enfoca en l'audiovisual, escriptura creativa, performance, edició i impressió artística i educació. Abarca temes de memòria, resistència col·lectiva, cultura política audiovisual, gènere i ecologia, usant elements de recerca social, treball somàtic, i teoria queer.
D'altra banda, la pràctica de Sara Yaoska Herrera Dixon entén el llenguatge, els materials i les històries des d'una perspectiva espacial. Li interessa d'on venen els conceptes, com migren, s'adapten, adopten, i aterren en diferents realitats i cossos. Co-construeix espais i processos específics segons cada context, que apunten a ser ètics, poètics, polítics i estètics per a pensar, imaginar i anar fent ajuntis. Aquesta pràctica es nodreix de les seves experiències i vincles afectius a Nicaragua, el Regne Unit i la ciutat de Barcelona. Graduada en Arquitectura i Estudis Interdisciplinaris a la Bartlett School of Architecture UCL, Universitat de Londres, es va enfocar en teoria i recerca arquitectònica, disseny/art, i estudis de cinema. Actualment treballa en publicacions d'arquitectura/art i col·labora amb altres artistes, investigadores i comisaries/curadores.
Les artistes van realitzar una recerca basada en la col·laboració i l'intercanvi de vivències i tècniques escultòriques “per a pastar les terres que carreguem, les terres que ens carreguen i els dols que faciliten transitar les seves porositats”. Utilitzant el potencial de vida en el buit de la porositat com a metodologia, aquesta exploració injecta en les dualitats vida-mort, absència-presencia, sòl-cel idees de continus i cicles, en comptes d'oposició. El projecte s'estructura com un laboratori en el qual, mitjançant un enfocament d'assaig i error, es proven diferents metodologies que busquen integrar les pautes rítmiques, plàstiques i estètiques de la ceràmica amb reflexions sobre desplaçaments, dols i regeneració.
La recerca va començar amb visites de camp a Nindirí, Nicaragua al desembre de 2024, on es van poder estudiar de prop urnes precolonials Chorotegas, realitzant documentació audiovisual i a través de frottages a carbonet.
Entre juny i juliol del 2025 es va dur a terme un laboratori grupal per a col·lectivitzar i arrelar en comunitat el procés de recerca, anomenat ‘Vasijas para sembrar duelos: un taller en tres movimientos’. Va ser dut a terme durant tres dissabtes consecutius de Juliol, en el taller de ceràmica i pati intern de la Nau Johnson de La Escocesa, i en Cal Negre, El Prat, amb suport de Maria Roy. Els tres moviments van ser els següents: Preparar la terra (introducció projecte, reciclatge de fang, lectures relacionades al dol/sòl), Zurcar (meditació guiada, modelar les peces), Sembra en foc (construcció del forn, vestir les peces, enterrament, crema). El tancament del laboratori a Cal Negre va comptar amb un menjar col·lectiu incorporant ingredients locals i altres d'importància cultural a Nicaragua, Centreamèrica i el Carib, a càrrec de l'artista gastronòmica Yazel Nahems Parra.
Fabrizio Contarino - Paisajes de control
Fabrizio Contarino (Itàlia, 1976) és artista visual i investigador resident a Barcelona. El seu treball explora la intersecció entre el documental i l'especulatiu, reflexionant sobre pertinença, identitat i memòria, i sobre la relació entre imatge i espai, mirada i escena. Ha participat en el programa Temporals de Barcelona Cultura (2024) i ha exposat a Europa, Àsia i Amèrica Llatina. Actualment dirigeix Espai Souvenir i és socie de La Escocesa.
Paisajes de Control és un projecte de recerca que explora la interacció entre les infraestructures de ciment en les costes mediterrànies i els paisatges naturals. A través d'una aproximació experimental, s'indaga com aquestes construccions actuen com a eines de control que transformen el paisatge i afecten tant l'ecologia com la vida quotidiana de les persones. Com a part de la recerca, va produir Líneas de Fuga, una instal·lació fotogràfica que sorgeix d'una deriva visual i geogràfica entorn de l'illa de Pantelleria, enclavament entre Europa i Àfrica al Mediterrani. A través d'imatges superposades, l'obra explora un horitzó fragmentat i en constant reimaginació, allunyant-se de tota idea d'estabilitat.
La carretera perimetral de l'illa, construïda originalment amb finalitats de vigilància militar, funciona avui com a traça de control i plataforma d'exploració visual. Les fotografies, concebudes com una seqüència contínua mitjançant doble exposició analògica, condensen diferents moviments i perspectives en un mateix pla, transformant la linealitat en circularitat i dissolent l'aparent continuïtat en fragments inaprensibles. Inspirada en la noció de Deleuze i Guattari de desterritorialización creativa, l'obra converteix el que va ser un mecanisme de supervisió en un espai de deriva perceptiva, on es dilueixen els límits entre observació i ensomni, cartografia i deambulació. Líneas de Fuga proposa un horitzó inestable i vibrant, travessat per fractures i perspectives divergents.
