Everything gardens és un principi de la permacultura que ens parla de la idea de com a la natura cada ésser, element o sistema interactua amb el seu entorn i el modifica o influeix d'alguna manera. És a dir, tot afecta tot. Tot modela el seu medi ambient, tot ‘fa jardí’. Un insecte que pol·linitza, el vent que dispersa llavors, una planta que allibera nutrients al terra o el fong que descompon matèria.
El mateix passa en una institució, on no hi ha decisions neutrals ni elements aïllats, on qualsevol canvi o elecció, per petit que sigui, afecta, inevitablement, els altres. Per això pensem la institució com un ecosistema. Tal com ho va definir Rudolf Steiner, una comunitat d'organismes vius en conjunció amb els components no vius del seu entorn, que interactuen com un sistema. Les persones que treballem al centre, el mobiliari, els insectes, les plantes o el sistema d'alarma: totis estem interconnectades i ens afectem. Entendre'ns com a éssers interdependents en un planeta amb recursos finits ens ajuda a prendre consciència sobre l'impacte que tenen les nostres accions i com ens relacionem amb el nostre entorn.
Per ajudar-nos a posar en pràctica aquesta corresponsabilitat hem delineat unes zones de cultiu que són el marc de pensament, de valors i intencions que nodreix i dona forma a tot el que passa a La Escocesa. La terra fèrtil de la qual neixen les activitats públiques, però també el sòl que ens marca camí i direcció en cas de dubtes, conflictes o desorientació. Aquestes zones són vives, entre elles es generen interaccions i de vegades les seves arrels s'expandeixen i confonen. Sentim que després del període de guaret, el terreny s'ha oxigenat, remogut i adobat. Hem pogut plantar algunes llavors, però seguim treballant des de l'escolta activa i el diàleg constant amb l'entorn, amb la voluntat d'escurçar la distància entre dir i fer, assumint el risc de cometre errors i la voluntat d'aprendre'n.
Aquestes zones de cultiu són compromisos envers nosaltres i el nostre context. Són processos d'anàlisi i de treball a llarg termini: formacions internes, grups de treball, protocols i prototips. Són fers i sentirs que es converteixen en praxi i que en molts casos no són traduïbles a paraules. Durant aquests mesos treballarem en la redacció d'un manual interseccional que té la intenció d'estructurar i visibilitzar la governança, els valors, l'ètica i les maneres de fer de La Escocesa.
Com incorporem eines de les justícies restauratives i transformatives i de la responsabilitat col·lectiva en la resolució dels nostres conflictes?
Entenem que els feminismes són plurals, complexos i de vegades contradictoris, i se situen en la intersecció i en la recerca d'aliances amb l'anticapacitisme, l'ecologisme, la lluita de classes i l'antiracisme. Durant el 2024 treballarem en la revisió de l'actual protocol feminista de La Escocesa des d'una mirada interseccional i de diversitat sexual i de gènere.
Com pot una institució cultural atendre la salut de cossos diversos?
Aquesta zona de cultiu vol tenir cura del benestar dels cossos des del mateix qüestionament de les lògiques hegemòniques que marquen els límits entre salut i malaltia. Busca posar els cossos al centre, atenent-ne la diversitat i entenent que no existeix una única manera de comunicar-nos, de moure'ns i de relacionar-nos.
Com es poden aplicar criteris de sostenibilitat i justícia climàtica dins de la institució artística?
Entenem que és la nostra responsabilitat no només minimitzar l'empremta ecològica sinó treballar en la transició cap a sistemes i relacions no extractivistes i que incloguin formes de reparació. Així mateix, mirem de considerar l'impacte ambiental de les activitats artístiques i esdeveniments planificats, optant per opcions més sostenibles en termes de transport, logística i subministraments. Dins aquest marc de transició ecosistèmica, també intentem distribuir els recursos en iniciatives i projectes que promoguin la sostenibilitat, la justícia climàtica i la biodiversitat.
Com pot una institució blanca com La Escocesa ser antiracista?
El racisme és un problema arrelat a la nostra societat, a les nostres institucions i sistemes, inclòs l'àmbit artístic, i que no sempre és visible. Abordar-ho implica reconèixer i desafiar les desigualtats i prejudicis, així com promoure l'equitat i la diversitat, però per això hem de començar per examinar críticament polítiques, pràctiques i privilegis que operen dins de la pròpia institució. Comprendre i desmantellar l'entramat de racisme estructural del que fem part és la nostra responsabilitat, així com donar suport a projectes i pràctiques que treballen des del antiracisme.
Com podem obrir el codi de governança a La Escocesa perquè pugui ser replicat per altres col·lectius i institucions?
El model de governança de La Ecocesa dista molt de les estructures més jeràrquiques i rígides que solen regir els centres culturals i d'art contemporani. Davant la clara manca de referències de projectes institucionals en l'àmbit de la cultura que posin en pràctica una gestió comunitària real i sabent que aquest model ha estat delineat i posat en marxa amb èxit durant una dècada i que conforma un exemple clar de com la cultura pot ser gestionada de manera col·lectiva.