Casa de llavors és un projecte de La Escocesa que cerca, d'una banda, recuperar, preservar i difondre la diversitat vegetal del barri, i d'altra banda, crear noves condicions per a la difusió i intercanvi del coneixement vinculat a cura de les plantes i les persones, de fer xarxa a través de les llavors. És un projecte que recorda al Poblenou d'un passat no tan llunyà, on veure files de les tomaqueres en els camps autogestionats era una cosa habitual. On estaran les seves llavors? On sembren i conreen ara les persones del barri?
Cada intercanvi de llavors és alhora un intercanvi de sabers, de coneixements que portem des dels nostres territoris d'origen i els dels nostres ancestres. Guardar les llavors i sembrar-les és preservar la diversitat genètica vegetal però no només aixó, és alhora preservar la cultura i els costums humans que estan inseparablement relacionats amb la vida i el desenvolupament de les plantes. És també un acte de resistència sensible i poderós a l'opressió i la violència del sistema extractivista colonial i capitalista.
Les llavors sovint fan, com diu María Sánchez, despertar el vincle a través d'una sinapsi que es creia adormida1. Sembrar i conservar les llavors no sols manté el cicle vital de les plantes; amb això es crea un planter de sabers no hegemònics, col·lectius, rebels, un planter de sanació individual i col·lectiva, d'ajuda mútua, de sobirania alimentària accessible i lliure.
El saber està per igual a la llavor mateixa. Aquest diminut ésser és un portador de la memòria de la planta de la qual prové, de la terra que el va alimentar, del clima que el va veure néixer. Per això en cada sobre on guardem les llavors apuntem el lloc i el temps de la seva recol·lecció. A la Casa de llavors apostem per les llavors ecològiques lliures de propietat intel·lectual i no patentades; per les llavors no híbrides que donen fruits diversos, de diferents trets, difícils de classificar i per això més resilients. Promovem les varietats locals, tant de la Península Ibèrica, com d'altres zones que són locals per a nosaltres. Preservem i difonem també les plantes espontànies del nostre entorn: ruderals, arvenses, les propietats i l’ús de les quals han estat menyspreats i gradualment oblidats com una de les estrategies del sistema capitalista i patriarcal que considera com a perillós tot el que no controla i no pot monetitzar.
El nom "Casa" no és casual: creiem que és necessari i urgent revisar el vocabulari que descriu i modela el món que co-habitem. Entenem la casa com un lloc d'on sortim per a donar el primer pas a un terreny desconegut i alhora volem que sigui un lloc d'acolliment i cura.
Des de la Casa de llavors creiem que les pràctiques d'intercanviar, sembrar i recollir les llavors són part de conrear el futur necessàriament múltiple, on la resiliència es crea gràcies a les diversitats i la col·laboració.
1 María Sánchez. (2020). Almáciga: Un vivero de palabras de nuestro medio rural. GeoPlaneta: Barcelona