La Escocesa ha posat en marxa un programa d'acompanyament a residents (PAR) que, al costat de les Studio Visits i altres iniciatives de la fàbrica de creació, s'orienta a millorar les condicions de producció i difusió del treball de lis artistes residents. Durant els primers mesos de 2024 hem realitzat una sèrie de trobades amb lis artistes, per a definir com es desenvoluparà l'acompanyament. Com a resultat d'aquest diàleg, el PAR prendrà cos a través de tres branques:
Lis acompanyants són artistes, comissàriis, pensadoris, filòsofis, acadèmiquis o activistis amb sabers i modes que poden ser d'utilitat per al desenvolupament (material, conceptual) de la pràctica de lis artistis residents. El pas d'aquestes persones acompanyants per La Escocesa no serà puntual. Al costat d'un grup de residents, formaran línies de confluència, sobre la base d'interessos comuns i compartits, d'un mode temàtic i/o metodològic. D'aquesta manera, l'acompanyament es desenvoluparà creant sinergies i intercanvis sostinguts en el temps entre lis artistis i lis acompanyants invitadis.
En 2024 lis Acompanyants seran Mireia Sallarés i Patricia Dauder.
Demanar-li a la Lluna és una bossa de recursos per a la pràctica artística, gestionada per lis artistes residents a través de reunions col·lectives, amb el seguiment del personal de producció de La Escocesa. Per a acompanyar les necessitats variables dels processos creatius, la bossa s'allargarà en tres moments l'any, seguint el calendari lunar. Lis artistes residents poden orientar els recursos a la compra de materials o eines per a la comunitat, encara que cap també l'obtenció de béns immaterials (com a formacions, orientacions o assessories). Allò que se li demana a la Lluna haurà de complir tres requisits: ser aprovat col·lectivament; tenir utilitat o ser necessari per a les pràctiques de variis artistes residents; i, en cas de quedar algun bé, aquest passarà a formar part del conjunt de recursos La Escocesa.
La filòsofa feminista Silvia Federici ha dut a terme una recuperació genealògica del concepte de “gossip” (xafardeig, comareig), indicant com en els seus orígens no posseïa les connotacions pejoratives que ara li atorga el patriarcat. Per contra, parlava de la solidaritat, la sororitat, el poder de les dones unides mitjançant la paraula i l'activitat col·lectiva.
El comareig es proposa com un espai orgànic en el qual es posi en marxa un pensar-fer grupal entre lis artistes residents interesadis. Es proposarà l'obertura d'espais de trobada, no sols mediats per processos d'hipersocialització i intercanvi mitjançant la paraula davant un grup, ja que aquests modes de trobada poden produir l'exclusió d'algunes persones que, per unes certes circumstàncies, troben complicat desembolicar-se contínuament en marcs de sociabilitat directa. En fer una activitat concreta, en posar el cos en marxa al costat d'altres cossos, es generen relacions basades en l'estar juntis.