Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona

workouts: let’s get this bread!

Projecte de recerca i experimentació artística 2020
Joana Capella Buendia

 

 

Repite conmigo:

hay que abonar con entusiasmo

hay que darlo todo en todo momento

 

El cos és la tecnologia més precària: està en el centre del debat com a lloc d'operacions que van des del disciplinament i el control fins a la resistència i transformació. El cos que treballa, està atravessat per multiples factors que el converteixen en un cos que treballa i fa treballar altres cossos, i altres coses. Les primeres màquines de la revolució industrial patriarcal, van ser les obreres i els obrers, potser per això robot, en txec vol dir treball.

Workouts és una línia d’investigació que travessa el cos i el treball, i que neix de la preocupació entorn les concepcions enquistades de la idea de treball i esforç en els discursos neoliberals, i les noves tendències acceleracionistes que persegueixen la dissolució de les tasques productives per al sosteniment de la vida. Aquest projecte, posa la mirada en les coreografies que executen les coses i els cossos, en el treball de producció i reproducció d’aliments, com el blat, però també en la producció de l’art, des d’una mirada performativa.

Un marc des d’on experimentar amb el cos i la seva capacitat performàtica, material i coreogràfica, i que pren diverses formes d’aparició i repetició, entre l’espai de producció agrícola i l’espai de visibilitat de l’art. La investigació es veu atravesada per varies qüestions o línies de pensament, que es van tocant i posant en tensió mentre fan cossos molt concrets; així, en aquest projecte prenen partida els discursos feministes i ecofeministes; les noves concepcions de què és l’ecologia; Els treballs en que la dansa, la pràctica de l’art y la performance es conceptualitzen com a treball, com activitat monetitzada i productiva; i aquelles manifestacions culturals populars en que es fan visibles el treball i les seves coreografies, el camp, el gest, el folklore i la repetició.

El meu interès amb aquesta línia de treball és practicar o exercitar la memòria, corporal i muscular, del treball des d’una intenció plaent, però no tan sols la memòria dels cossos humans que participen de certs processos i accions, sinó també atenent aquells cossos invisibilitzats, i la memòria de les altres coses i cossos que es mobilitzem en l’acció de treballar: espècies vegetals, sòls, màquines, animals i eines. Coses que treballen, es treballen i son treballades i fan treballar.

 

 

Marc conceptual del projecte:
 

Recentment, s'han descobert, en un jaciment arqueològic de Jordània, les restes del pa més antic de la història fins ara, de més de 14.400 anys d’antiguitat, posant en qüestió la concepció històrica de la agrilogística i la correlació dels fets que donen origen al sedentarisme i al capitalisme. L'elaboració d'aquest pa, comportava un procés molt laboriós, entre grans caminades a la recerca d'espigues, la separació de la palla i el gra, i la moltura dels cereals per a fer farina amb morters de pedra manuals. Potser per la seva dificultat, s'especula que eren productes de menjar amb funcions rituals, consumits en ocasions puntuals i no quotidians o diaris, encara que el seu procés d'elaboració segurament estructurava la quotidianitat i les tasques productives i reproductives d’aleshores.

Hi ha recerques arqueològiques que han descobert que les dones que vivien quan es va desplegar l'agricultura, entre 14.000 i 12.000 anys enrere, tenien una estructura òssia un 30% més forta i desenvolupada que les dones atletes de l'actualitat, la qual cosa es deu segurament a la pràctica manual de la moltura de cereals, que comportava un gran esforç físic i repetitiu que va modelar els seus cossos. En la recerca dels processos tradicionals de l’agricultura i el cultiu de blat, però, ens adonem que la presencia de la dona, del cos feminitzat, visible en el folklore, es fa invisible en la representació del treball, dibuixant així una divisió entre la idea plaent del fer, relacionada amb alló femení i estetitzat en la cultura popular, com algo no productiu, i l’esforç dolorós del treball, alineada amb una concepció masculina d'allò productiu.

Quan exposem un cos a un esforç molt intens i no arriba suficient oxigen a les cèl·lules musculars, té lloc un procés de resistència anaeròbica, on les cèl·lules són capaç d'adquirir energía sense oxigen; com el procés de fermentació del pa. Podríem dir que per a resistir, el cos que treballa fermenta quan està esgotat. Una espècie de sobre-conreu del cos en l'acció, com ho fa el el treball excessiu que es practica en el camp i els sòls, a través de la sobre-estimulació de la terra, que busca la màxima productivitat, encara que aquesta pràctica acaba ofegant i empobrint els sòls.

La pràctica de l'art, fa del cos, un camp sobre-conreat. Com a ocupació, es presenta com un conjunt d'activitats i processos, que mantenen ocupats als cossos, embullats en una espiral coreografiada de sobre- producció i exercització precària que no pot sostenir-se com una pràctica econòmica viable, però funciona com un mecanisme d'entrenament; manté als cossos en condicions òptimes per a una participació concreta en qualsevol moment. Igual que les parelles de la pel·lícula de Pollack “Danseu, danseu maleïts”, els cossos deuen no deixar de ballar, mentre duri el ball, amb la desesperança que mentre ballen, sobreviuen.

Existeix una traducció del gest de treball, en gest de ball. Potser com en el ball de bastons, que segons es diu prové d'antics rituals agraris, o certs balls populars i folklorics, o passos de balls propis del pop, el reggae, i el tecno. El moviment que fa el gest de treball, en dansa és part d'una espècie de reconeixement del nostre cos i les seves possibilitats de coexistència amb altres cossos i coses, però la pèrdua d'aquesta relació, dificulta aquesta consciència de fer cossos. Experienciar la coexistència en el moviment muscular i rítmic en certes pràctiques i accions, fa possible una trobada dels cossos en una espècie de communitas que es dóna en l'excitació i el ritme mentre succeeix. Work, work, work deia Rihanna.

Twork fa referencia al twerk, però també és un concepte que apareix en aquest projecte per poder pensar que entenem per treballar, i posar paraula a com ens agradaria alhora entendre-ho i viure-ho. Llegim a wikipedia que twerk probé de sacudida (werk) i twist (T), en relació a els moviments que es defineixen amb aquesta paraula. Fannie sosa, ens explica que el twer és també una dança, entre altres relacionades amb el control de la fertilitat per part de les dones; dances anticonceptives i abortives. pero també danses que permeten la relació entre el cos i l’entorn a travès del plaer. Diuen també que werk, podria ser en realitat «work», com en la cançó de Rihanna. Així TWORK és una manera de dir «twist the work». Un «work» que és una pràctica, i no un entrenament, una pràctica que es mou entre el fer, el ball i lo fertil.

En aquesta direcció, varies autores, han obert la possibilitat de tornar a pensar com ens relacionem amb el plaer, com Ladelle McWhorter al seu treball «Bodies & Pleasure: Foucault and the Politics of Sexual Normalization» exposa la possibilitat d’apropiar-nos d’aquelles dinàmiques disciplinàries que s’apliquen als cossos, amb l’objectiu d’alliberar-los:

«¿Qué pasaría si utilizáramos nuestras capacidades de desarrollo temporal no para prepararnos para alguna tarea más allá de ese desarrollo, sino para el propósito del desarrollo mismo, incluido el desarrollo de nuestras capacidades para el placer? ¿Qué pasaría si usáramos el placer en lugar del dolor como nuestra principal herramienta disciplinaria?»
(Extret i traduit, sota el títol: Saber es poder es placer).

Altres investigacions més relacionades amb el treball pròpiament dit, obren el camí a entendre aquest com un procés lúdic, en que els cossos hi participen per plaer, com el cas d’algunes societats predesertiques del Sahara de caçadors - recolectors, en que es destaca una sociabilitat basada en el plaer, on el treball entès com un joc va fer possible formes de vida més igualitàries i cooperatives.

En aquesta direcció, situant-nos en l’àmbit de les arts performatives, és molt revelador, l’analisis que fa Maite Garbayo i Amelia Jones d’algunes propostes performatiques dutes a terme per cossos feminitzats. Ambdues autores obren la possibilitat de trencar la separació entre plaer i coneixement, en crítica a algunes concepcions feministes del segle XX que semblen reproduir la dominació masculina del plaer:

«El mantenimiento de la autoridad crítica en el interior del discurso artístico demanda una rígida separación entre el placer corporal y encarnado y la llamada teoría, lo que provoca que la posibilidad de un trabajo artístico que sea al mismo tiempo sensual y conceptual, corporal y teórico, erotizado y politicamente critico, no esta permitida.»
(Extret de: Cuerpos que aparecen: Performance y feminismos en el tardofranquismo. Maite Garbayo).


 

Objectius generals del projecte:
 

Els objectius generals en que s'emmarca aquesta investigació artística se centren en les relacions i tensions en la relació treball, cos i plaer comú. Així m’interessa obrir altres maneres d’entendre com fem sostenible la nostra vida i com podem sostenir-la i reproduir-la, trobant maneres més plaents de sobreviure, atenent als cossos que hi participen i es mouen, i apropant-me a altres gestos que poden servir-nos per reterritorrialitzar corporalment concepcions més plaents del que entenem per produir.

Amb aquesta voluntat, vull explorar les potències dels discursos feministes i poshumanistes en la performance i la pràctica de l’art, des d’una perspectiva oberta, experimental i situada, en que els sabers corporals i les experiències personals puguin ser alhora materia de treball comú. En aquest sentit, em proposo investigar com apareix el cos “feminitzat” en la representació del treball en el folklore i la cultura popular, per conèixer com han sedimentat els imaginaris actuals entorn el cos femení en la producció i reproducció de la vida i del sistema econòmic actual.

Objectius específics del projecte:

El meu objectiu amb aquest projecte és travessar i torçar la idea de treball, i de fer col·laboratiu, però també habitar el marge entre la idea d’entrenament i pràctica, seguint autores com Barbara Hung, experimentant amb les possibles capacitats de generació d’altres concepcions menys anaeròbiques i més fèrtils i plaents del fer dels cossos i les coses.

Em proposo posar al centre la qüestió del plaer en les pràctiques artístiques i en la concepció del treball des d’una perspectiva ecofeminista. Com un marc d’experimentació artistica, el projecte es planteja com un procés obert per a l'experimentació en la producció performàtica i material des d’una mirada posthumanista on fer aparèixer cossos humans i no-humans. M’interessa així el treball col·lectiu i compartit per poder explorar les potencialitats que pot encarnar la repetició com a pràctica colectiva. Alhora, és un exercici per a experimentar la relació entre fer i gaudir, com un procés encarnat en la meva vida diària i professional per a apropiar-me del meu plaer corporal de treballar junt amb altres.


 

Bibliografía inicial del projecte:

- El tiempo es lo único que tenemos.

- Lecturas sobre danza y coreografía.

- Cuerpos que aparecen: Performance y feminismos en el tardofranquismo. Maite Garbayo.

- Dark ecology. Timothy Morton

- Pensamiento ecológico. Timothy Morton.

- Caliban y la bruja. Capitalismo y acumulación originaria. Silvia Federicci

- Patriarcado del salario. Silvia Federicci

- Germinal. Fina Miralles

- Maternidades subversivas. Maria Llopis.

 

Links:

- link al registre d’una acció TWORK portada a terme al parc agroecologic de Gallecs, sobre un camp en barbecho

- link a la pàgina de GRAF on podeu trobar la ruta de Desembre, sorgida d’unes jornades organitzades per Marc Vives, i en les que vaig participar activant aquest projecte

Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona