Pere IV, 345 08020 Barcelona

too cool to burn

Dennis Dizon

2022

 

too cool to burn és un projecte de recerca a llarg termini que reimagina la "sensibilitat climàtica", una equació de la ciència del clima que mesura quant s'escalfarà la Terra en funció de l'augment de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle; poèticament, la sensibilitat climàtica és una mesura de la incertesa. El projecte activa la dissonància com a tàctica, replantejant el clima com un mitjà per a negociar la relacionalitat entre els humans, amb allò no humà, per a alinear els comportaments i la comunicació entre espècies.

Com a component de too cool to burn, la línia de recerca de La Escocesa proposa trobar interseccions entre les "intimitats impersonals" de la relacionalitat queer i el pensament ecològic a través de l'extracció de resina dels pins i les Tècniques d'Alliberament Emocional (EFT), seguint la recerca metodològica sobre "la pràctica del cruising com a model inesperat per a una nova ètica ecològica".(1)

Denominada "teràpia de tapping" o digitopressió psicològica, la EFT és un tractament alternatiu per al dolor físic i el malestar emocional. Paral·lelament, la recerca proposa explorar el procés d'extracció de resina dels pins en algunes zones del Mediterrani, inclosos els boscos de pi marítim (Pinus pinaster) de la regió de Castella i Lleó, i les economies basades en la producció de resina de la zona. A Espanya, el renovat interès per l'aprofitament de la resina, o "sagnia", podria oferir una solució a l'èxode rural del país; segons Blanca Rodríguez-Chaves, experta en política mediambiental de la Universitat Autònoma de Madrid, la resina podria ser també una alternativa ecològica als productes fabricats amb petroli, com el plàstic.(2)

Malgrat la seva suposada reparació econòmica, la recerca observa una paradoxa ecològica: quan es danyen, els pins sagnen una resina antibacteriana, que evita que s'infectin (la saba també pot usar-se com a antisèptic natural per als humans). No obstant això, la resina dels pins també és molt inflamable, la qual cosa -per exemple- va ampliar la devastació dels incendis forestals provocats pel canvi climàtic a l'illa grega d' Evia l'any 2021.(3)

A través d'aquesta línia de recerca, too cool to burn continua extraient i fent convergir l'estètica i la política de la tecnociència amb l'ecològic. El projecte de recerca proposa una immersió més profunda en les intencions i els riscos, les incerteses i els plaers, creant altres mitjans per a reconèixer, expressar i (des)encarnar les sensibilitats -tot això sota pressió- en diferents escales de crisis.

 

1) Sarah Ensor, “Queer Fallout: Samuel R. Delany and the Ecology of Cruising,” Environmental Humanities 9, no. 1 (May 2017: 149), https://doi.org/10.1215/22011919-3829172.
2) Susana Girón, “Spain's untapped 'liquid gold,’” BBC, October 15, 2021,  https://www.bbc.com/travel/article/20211014-spains-untapped-liquid-gold.
3) Joanna Kakissis, “Climate Change Destroyed A Way Of Life On The Once-Idyllic Greek Island Of Evia,” NPR, September 11, 2021, https://www.npr.org/2021/09/11/1033718496/climate-change-forest-fires-greek-island-evia-greece.

 

sobre Dennis Dizon

Dennis Dizon és uni artista i escriptori que desenvolupa la seva pràctica en el camp de la recerca. La seva pràctica interroga les interseccions de la tecnologia i l'ecologia —incloent el social, el mental i el mediambiental— aplicant pràctiques queer i decolonials a les seves poètiques, urgències i futurs especulatius.

Ha contribuït a How To Not Build A Nation (2021-2022) per a Nation Narration Narcosis a Hamburger Bahnhof, Thinking Together amb "Under the Rustle of Trees, We Listened to the Hum of Machines" a MaerzMusik 2022 (Berlín), i a Weather Engines Symposium amb "Weather Stress Index" a Onassis Stegi (Atenes) per a The Forest Currículum. L'any 2021, Dennis va participar a "and yet the air was still stirring", una exposició col·lectiva al Círculo de Bellas Artes (Madrid) per al Programa de Residències per a Joves Comissaris de la Fundació Sandretto Re Rebaudengo.

Entre les subvencions, beques i residències es troben la Fundació Robert Rauschenberg (Nova York, 2019), Furtherfield (Londres, 2020), Beyond Matter en Tallinna Kunstihoone (Tallinn, 2020) i The School of Infinite Rehearsals IV: Everything Equally Evolved con Onassis AiR (Atenes, 2021). Dennis ha rebut una menció honorífica del premi Arts at CERN’s Collide International Residency Award en suport de la seva recerca en curs sobre la sensibilitat climàtica.

Dennis té un Màster de Recerca en Pràctiques Avançades (Curaduría / Coneixement) de Goldsmiths, Universitat de Londres.

 

 

 

 

Pere IV, 345 08020 Barcelona