ritual #

Projecte d'investigació i experimentació 2019
Mario Peinazo

Aquest ritual parla de la influència de la indumentària, començant per la roba interior, en la construcció del gènere. A través del canvi de la meva relació amb el sostenidor i d'una transformació de l'objecte mateix, s'obre un espai per a subvertir les normes del gènere binari. El ritual es divideix en dues parts: la primera, en la qual enguixo tots els meus sostenidors, correspon a un  tall simbòlic amb "la cosa femenina" i a un canvi en la meva silueta, al deixar de fer-los servir vaig començar a portar binder. En la segona part recupero un dels sostenidors i el transformo en un objecte ritual, el recolzador, que em serveix per acostar-me a "el fet femení" des d'una altra identitat/corporalitat que és el resultat de anomenar-me en masculí, a vegades fer servir binder i prendre testosterona durant tres anys.
A la segona part recupero un dels sostenidors i el transformo en un objecte ritual, el recolzador, que em serveix per acostar-me a “Lo Femenino” de s’una altra identitat/corporalitat resultat ‘anomenar-me en masculí, fer servir binder a vegades i prendre testosterona durant tres anys. No es tracta de un drag sinó de crear un espai independent a les limitacions del gènere per a possibles nous quotidians, com és fer servir vestits, faldilles desde la meva identitat transmasculina; s’acosta més a la frase «gender is a drag».

Quan parlem de com influeix la roba en la construcció del gènere solem referir-nos al que és visible. Faldilla o pantaló, brusa o camisa... Aquestes peces de roba, així com la seva estètica (ornament, color, forma...), tenen un fort caràcter "femení" o "masculí", s'entenen per oposició igual que el gènere. No obstant això, la roba interior condiciona en gran manera quina indumentària anirà sobre seu i com seran llegides les diferents corporalitats generitzades. Aquestes peces tèxtils ens són venudes com adaptades als nostres cossos, com garanties de confort amb una aura de naturalitat, mentre que configuren la nostra silueta; la seva tasca real és més aviat la d'una pròtesi. El sostenidor construeix i mostra com són les tetes de les dones, o almenys com haurien de ser. Un sostenidor en cossos/identitats té diferents significats. El recolzador, guiño a la paraula sostenidor si tenim en compte el seu nou ús, conserva majoritàriament la seva estructura inicial, només té canvis fets amb tisores, agulla i fil, i s'adapta perfectament al cos, és ajustable. Malgrat que existeixin aquestes característiques trenca amb el simbolisme, la funció i l'estètica marcades pel sostenidor; el recolzador no és una ombrera a l'ús, que podríem associar amb "el fet masculí", passa a ser un objecte sense gènere.

Quan vaig canviar el sostenidor pel binder, moment en el qual vaig decidir ser Mario i no María, la meva relació amb la roba va canviar de manera dràstica. Aquest tall amb "la feminitat", que es materialitza amb enguixar els sostenidors, em va portar a ovlidar moltes peces de roba que abans formaven part del meu dia a dia, i encara que el meu cos segueixi essent el mateix, sentia que ja no encaixaven, i vaig començar a utilitzar altres peces noves com els calçotets. La roba no només influeix amb la construcció binària del gènere sinó que en dona compte: si una persona que s'identifica i mostra com el que s'entén socialment per home es posa un vestit passarà segurament a ser un efeminat, un maricó, un fake del gènere. Al llarg d'aquests tres anys he intentat relacionar amb el meu cos i el que el rodeja deixant de banda les normes de gènere, la virilitat és realment fràgil. Moltes accions i estètiques que s'associen a la cosa femenina sí tenen sentit per mi des d'aquesta corporalitat/identitat a pesar que abans no la tinguessin. Tot i això, encara que em cridava l'atenció, sentia que posar-me faldilles o vestits era anar bastant més enllà d'allò permissible. Per això recuperaré un dels sostenidors, els transformaré en el recolzador i vaig generar l'espai per provar-me'ls gràcies al ritual: me'ls vaig posar, em vaig fotografiar i me'n vaig quedar alguns.

Les imatges que es mostren corresponen al tancament del ritual. En una trobada artística, que portava un dels vestits, vaig mostrar els components d'aquest projecte i vaig parlar del procés. Per finalitzar, vaig cremar el recolzador que ja havia complert la seva funció com a objecte ritual.