laboratori de no opressió per a pràctiques artístiques i d’investigació

enfrontar a l'opressor que tots portem dins

El “Laboratori de no opressió per a pràctiques artístiques i d’investigació” és un espai de recerca transcontinental i plurilingüe desenvolupat en contextos com Bogotà, Badia Solano (Colòmbia), Berlín (Alemanya), Tunísia i Pune (l'Índia) dissenyat com una infraestructura dialògica i espai segur. Sorgeix com a resposta a processos artístics o comunitaris que reprodueixen de manera inadvertida pràctiques opressives, colonials, paternalistes o extractivistes. Cerca reposicionar la pràctica artística relacional com un lloc ètic, afectiu i de cura per a la coproducció de coneixement lliure de discriminació.

És una única sessió de recerca i creació concebuda com una resposta directa a les formes d'opressió, violències i desigualtats actuals. Està dirigida a artistes, treballadoris culturals i públic general interessat en l'acció comunitària que busquin reptar les estructures hegemòniques. A partir de la premissa d'enfrontar a l'opressor que tots portem dins, l'espai aborda i desconstrueix conceptes com el síndrome del salvador blanc, la tokenització, la instrumentalització, la diversitat densa, la tercera identitat i el temps com a opressió.

La trobada s'enfoca a protegir i resistir al costat de les comunitats amb les quals treballem, prevenint l'extractivisme cultural, la gentrificació i la captura no autoritzada de sabers. Busca reconèixer des del propi cos l'opressió internalitzada per a construir marcs ètics, afectius i de cura mútua que sostenen l'autonomia i dignitat en cada territori.

A través de la compassió pragmàtica i perspectives del Sud Global, la jornada combina dinàmiques de psicologia del comportament amb la manipulació manual de pigments de la terra com a aglutinants socials. Aquesta experiència sensorial permet incorporar corporalment la teoria i "escalfar la paraula", dialogant amb lectures crítiques per a transformar les idees en accions concretes de no opressió.

bio

Carmen Caro (Colòmbia) Artista interdisciplinària, gestora cultural i activista colombiana pràctica de la qual se situa en la intersecció entre recerca artística, incidència sociopolítica i metodologies ètiques de co-creació sud a sud. El seu treball es desenvolupa des de l'escolta com a postura política, estètica i epistemològica, articulant processos de construcció de pau, creació no opressiva i defensa dels cossos d'aigua al costat de col·lectius de base, incloent-hi la comunitat de la qual prové a la regió dels Andes i diverses organitzacions, institucions artístiques i culturals, comunitats indígenes, pageses i afrodescendents a Colòmbia.

El seu treball artístic se sosté en la recerca de formes no opressives de crear i habitar el coneixement, entenent el territori com un entramat viu de memòries, afectes i sabers col·lectius. L'art es presenta com una eina de cura i escolta, on el so, el llenguatge, els pigments, el tèxtil i la matèria són pràctiques de resistència i mitjans d'apel·lar a la memòria del cos. Des d'aquest lloc, la seva pràctica proposa un desplaçament de les lògiques hegemòniques de poder cap a relacions sensibles, col·lectives i sostingudes, enteses com a formes de resistència quotidiana.

Des de la seva pràctica cerca fer tangible la trama de la cura col·lectiva. És fundadora de Radio Juntanza, una plataforma biocultural de recerca, difusió i acompanyament a processos territorials liderats per dones, que opera des de l'ecofeminisme i les arts com a formes situades de producció de coneixement. A través d'aquesta plataforma, desenvolupa estratègies de recerca i acció que articulen drets humans, art i comunicació ètica en contextos de conflicte, desigualtat socioambiental i resistència comunitària.

La seva pràctica s'ha expandit a contextos internacionals com Guatemala, els Territoris Palestins, Tunísia, Alemanya i Espanya, entre altres, on ha desenvolupat projectes de recerca, formació i gestió cultural. Ha estat investigadora i fellow en el European Center for Constitutional and Human Rights (ECCHR) a Berlín, col·laborant en iniciatives interdisciplinàries que vinculen pràctiques artístiques, arxius, comunicació i processos de justícia i rendició de comptes. És membre de la Xarxa Unides Alemanya/. Llatinoamèrica, alumni del CrossCulture Programme (CCP) i Elizabeth Selbert Fellow del ifa – Alemanya. Actualment, s'exerceix com a formadora, gestora i consultora en pràctiques no opressives i comunicació ètica en contextos culturals i de drets humans.

Trenza proposa generar aliances amb col·lectius, projectes i persones que en el territori porten un llarg camí recorregut de treball per, amb i per a la comunitat migrant del sud a Barcelona. Partint de la idea que els treballadors de l'art som agents polítics dins de la ciutat i que per a obrir L'Escocesa a una comunitat específica, aquesta ha de ser part de l'entramat cultural i polític de la ciutat més enllà de l'especificitat de l'art contemporani.

Si tens alguna necessitat o pregunta en relació a l'accessibilitat d'aquesta activitat, visita la nostra pàgina d"accés a La Escocesa" fent clic aqui