com aconseguim que ens deixen en pau?
castillo i fátima masoud salazar
Aquest projecte és una recerca experimental i col·laborativa sobre processos per a realitzar una pel·lícula sobre el moviment de l'Orgull Boig al món. La recerca continua les seves experiències en l'elaboració de processos per a projectes transmaribibollo, artístics i entorn de la salut comunitària. Aquests processos utilitzen assemblees en mixitat triada, íntimes i autogestionades com a mètode transversal de reflexió, presa de decisions i producció.
l'orgull boig
L'orgull boig és un moviment format per les persones que s'identifiquen com: boges; supervivents de la psiquiatria; psiquiatritzades; consumidores; usuàries de serveis de salut mental; malaltes mentals; neuro-diverses; escoltadores de veus; que lideren la seva pròpia lluita com a subjectes polítics. El moviment reivindica un nou paradigma en el camp de la salut mental on no es patologitzi ni es castigui la bogeria. Igualment, reivindica la fi de tota violència psiquiàtrica, així com la fi d'un model biopsicosocial que patologitza les conseqüències i malestars de les condicions de vida producte d'un sistema capitalista, colonialista i patriarcal.
L'orgull boig va néixer al Canadà en celebrar-se en 1993 el primer "Dia de l'Orgull de Supervivents de la Psiquiatria", l'acció va ser una resposta als prejudicis cap a les persones psiquiatrizades que vivien en residències d'una àrea concreta de Toronto. Per la mateixa època va sorgir també al Regne Unit i, per a finals de la dècada dels noranta, van aparèixer moviments d'Orgull Boig en diferents països del món, com Austràlia, Irlanda, Portugal, el Brasil, Madagascar, Sud-àfrica, Xile, Ghana, Kenya i els Estats Units, i ha continuat expandint-se en diferents països com Corea i l'Estat espanyol.
El marc teòric en què es recolza el moviment té la seva base en els estudis bojos (Mad Studies). Els estudis bojos giren sobre quatre eixos temàtics: la reflexió sobre què és bogeria, la història crítica dels tractaments i del confinament psiquiàtric, els estudis sobre lluites interseccionals i bogeria i, finalment, l'activisme.
Treballant entre ellis dos, i juntament amb altres participants en una assemblea en mixitat triada (entre persones amb experiències de sofriment psíquic o psiquiatrització), íntima i autogestionada, des de La Escocesa es proposen buscar respostes a les preguntes: com pot servir el procés de realitzar una pel·lícula sobre l'Orgull Boig en el món per a crear xarxes boges de seguretat, lluita i creació? I com ens protegim de l'asimilacionisme i el tokenisme dins d'institucions artístiques i acadèmiques amb processos nous?
processos de recerca
Des de 2020, col·laboren en un projecte de recerca artística experimental i col·laborativa sobre assemblees transmaribibollo, art i salut comunitària. El projecte parteix d'un desig de reunir-se en mixitat triada, íntimament i en autogestió entre artistes i activistes transmaribibollo per a viure i treballar després del brot epidèmic de la covid. Per a decidir sobre les seves identitats, la seva relació amb les institucions acadèmiques i artístiques i la seva governança. Per a oposar-se al saludisme utilitzant paradigmes polítics propis de la reducció de danys i connectant amb les seves herències transmaribibollo en la pràctica de la salut comunitària. Entre 2020 i 2022, durant diverses assemblees han estat assajant respostes a les preguntes: quina governança volem per a les assemblees d'artistes i activistes transmaribibollo després del brot de l'epidèmia de la covid? I quins processos triem per a transmetre els coneixements transmaribibollo?
Després de la seva experiència en aquests dos últims anys, ara es dediquem a elaborar processos per a projectes transmaribibollo, artístics i entorn de la salut comunitària. Els processos empren assemblees en mixitat triada, íntimes i autogestionades com a mètode transversal de reflexió, presa de decisions i producció. Aquests processos qüestionen la tradició de "la persona experta" i s'oposen la propietat amb la mixidad triada, posen en qüestió la visibilitat amb la intimitat, i la jerarquia i l'autoria amb l'autogestió.
activitats relacionades
com aconseguim que ens deixin en pau
dijous 18 de maig de 2023
Com aconseguim que ens deixin en pau és la festa que va resultar després d'una sèrie de trobades internes que van tenir cabuda dins d'aquest projecte de recerca i que es van desenvolupar en mixidad triada, íntima i autogestionada durant 2022 en L'Escocesa. Aquesta trobada pública vol presentar algunes de les experiències recopilades, presentar el col·lectiu Nebunchalá, el projecte de pel·lícula sobre el moviment internacional de l'Orgull Boig i dues performances de la mà de Medusa i Marikarmen Free.
Llegeix tota la informació aqui
sobre lis artistes
castillo
És un artista dedicat a col·laborar en processos transmaribibollo per a la creació artística. Coordina un projecte de recerca sobre assemblees transmaribibollo, art i salut comunitària amb la facultat erg: école de recherche graphique a Brussel·les, amb la col·laboració de Kaaitheater a Brussel·les i de La Escocesa i MACBA a Barcelona i amb el suport del Fonds de la Recherche Scientifique a Bèlgica. És cofundador de la iniciativa d'arts queer Buenos Tiempos, Int. Va néixer a Castella-la Manxa i resideix a Brussel·les.
fàtima masoud salazar
Viu a Madrid i és investigadora, artista i activista en “salut mental”, queer i antiracista, a més és una de les fundadores d'Orgullo Loco Madrid. Ha participat en l'organització del Dia de l'Orgullo Loco a Madrid cada any des de 2018. És responsable de contingut i de comunicació de les xarxes de l'Orgullo Loco Madrid i impulsora del projecte Locas por los Libros. Ha escrit diversos articles sobre la psiquiatrización i l'Orgull Boig en diferents mitjans: El rumor de las multitudes, El Salto, Viento Sur, Ekintza Zuzena, Madrid en Acción. Ha realitzat xerrades, entre altres llocs a la Universidad Complutense de Madrid, a l'Asociación Lisístrata, a el Partido Comunista de España, a la Universidad de Verano de Anticapitalistas, a la Fundación de los Comunes de Traficantes de Sueños. També en presentacions de llibres com el de La loca de la puerta de al lado de Alda Merini i Apuntes para una psiquiatría destructiva d'Alfredo Aracil. Té un màster sobre addiccions de la Universitat de Barcelona. El seu TFM va versar sobre la perspectiva de gènere en el tractament d'addiccions. Investiga, escriu, pinta i continua sobrevivint al sistema psiquiàtric.
Peu de foto: Pancarta amb adhesius de Mad Pride London i de Campaign for Psych Abolition, el col·lectiu que organitza Mad Pride London. El text en anglès diu: “LA MEVA PERSONALITAT NO ESTÀ TRASTORNADA, HO ESTÀ LA SOCIETAT! MARICAS + BOLLERAS CONTRA PSIQUIATRES.” Fotografia realitzada per Fàtima Masoud Salazar durant el Mad Pride London al juliol de 2022.
Aquest projecte continua el projecte de recerca col·laboratiu i experimental sobre assemblees transmaribibollo, art i salut comunitària que coordina Castillo des de 2020 amb la col·laboració d' Azala en Lasierra, erg: école de recherche graphique i Kaaitheater a Brussel·les, i MACBA a Barcelona, i amb el suport de Fonds de Recherche en Art (FRArt)-Fonds de la Recherche Scientifique a Bèlgica.
