azar

grup d’estudis àrabs

Coordinat pel col·lectiu Darsiná (Sassouki Salma i Maha Ibraheem), resident en el Santa Mònica, AZAR es proposa com un espai d'intercanvi en relació al coneixement artístic, cultural i acadèmic dels països àrabs. S'ofereix per a reconèixer la complexitat i riquesa cultural i enfortir un vincle transmediterrani que desconstrueixi la mirada colonial orientalizant. Les sessions seran obertes al públic, i adoptaran diferents formats en funció de les ponents convidades i de les seves propostes. 

Una primera part del programa tindrà lloc al maig, juny i juliol, i s'articularà entorn de temes relacionats amb el treball de recerca realitzat per Darsiná sobre l'esborrament de la memòria feminista i queer en contextos colonials i postcolonials, i els traumes engendrats per la violència d'aquests contextos.

Posteriorment s'anunciarà una segona part del programa, que es desenvoluparà en conjunció amb el festival Sâlmon, d'una banda, i el programa d'exposicions del centre d'arts Santa Mònica, per un altre.

La participació a AZAR requereix el respecte dels valors del grup, evitant qualsevol comentari, comportament o discurs d'odi o prejudici en raó de l'origen, la nacionalitat, el sexe, la religió, la condició social o l'orientació sexual.

programa

Sessió 1 amb Shada Safadi

Dissabte 31 de maig de 12h a 14h

Durant la primera sessió es farà una presentació d'Atzar, del projecte, de la seva programació i col·laboracions, també del seu context de desenvolupament i del col·lectiu Darsiná. La primera convidada per a obrir el programa anual, és l'artista Shada Safadi que presentarà la seva residència a La Escocesa i després, en format de xerrada, el seu treball artístic i la seva carrera que permeten, entre altres, entendre el context colonial en el Golan.  

Idioma: Castellà i anglès

Sessió 2 amb Henda Chennaoui 

Dissabte 7 de juny de 12h a 14h

Henda Chennaoui proposa una conferència interactiva que introdueix als feminismes àrabs a partir de l'anàlisi dels contextos específics dels diferents països de la regió i de l'imperialisme, context global, i comú, al qual s'enfronta la regió.

Idioma: Anglès

Sessió 3 amb Hanan Jasim Khammas

Dissabte 21 de juny de 12h a 14h
* Aquesta sessió serà online i es realitzarà a la sala d'actes del Santa Mònica

Hanan Jasim Khammas presentarà el seu treball de recerca, publicat en el seu llibre “Writing Through the Bodi: Iraqi Responses to the War on Terror”, i la importància de parlar dels cossos, amb especial atenció a la corporalitat i la sexualitat, en el context iraquià abans i després de la sagnant invasió estatunidenca d'Iraq al 2003.

En el seu llibre, Hanan examina com va reaccionar l'àmbit literari iraquià a aquesta invasió, que va donar lloc a un augment sense precedents d'obres de ficció sobre la guerra i el trauma. També, traça una genealogia del cos iraquià per a descobrir la complexitat dels seus discursos històrics i sociopolítics, considerant factors religiosos, socials i polítics en tres semiosferas: la societat i la cultura iraquianes abans de 2003, el discurs de la guerra contra el terror com a interferència semiòtica, i la ficció iraquiana contemporània com a resultat de la trobada entre tots dos.

Idioma: castellà

Sessió 4 amb Itzea Goikolea-Amiano 

Dissabte 5 de juliol de 12h a 14h

Semha Bentata (1838-1906) va ser una dona jueva de Tetuan, la història de la qual llança llum sobre els moments inicials de la colonització espanyola del Marroc i la formació de la comunitat jueva tetuaní en el nord-oest de l'Algèria francesa.

Aquesta sessió embastarà fragments de la història de Semha amb qüestions (i ficcions) metodològiques, històriques i historiogràfiques; i és que la història de Semha ens anima a qüestionar la narrativa de competetitividad entre dones, d'enemistat entre judíxs i musulmanxs magrebines, així com la pròpia existència d'una "comunitat jueva algeriana", una ficció que va crear el poder colonial francès i que ha reforçat la propaganda sionista.

Idioma: castellà

bios

Shada Safadi, nascuda en 1982 en Majdal Shams, en els Alts del Golán sirians ocupats, va començar la seva marxa artística estudiant pintura i gravat en l'Institut Adham Ismail de Damasc. Més tard, es va llicenciar en Belles Arts per la Universitat de Damasc. Com a membre fundador del Centre d'Art i Cultura Fateh Al Mudarris, el talent de Safadi va ser reconegut amb un tercer lloc en els Premis a l'Artista Jove de l'Any de la Fundació A. M. Qattan al 2008 per la seva sèrie «In the Presence of the Crow». Les seves obres han participat en diverses exposicions a Síria, Palestina, Suècia i el Regne Unit. Va participar en la Caravana Cultural Siriana, en la qual va exposar les seves obres per tota Europa.

Shada Safadi és artista resident en La Escocesa gràcies al Programa de Residències d'Emergència 2025 per a Artistes i Treballadors de la Cultura a Palestina de la red TEJA i al suport de Alserkal Arts Foundation i Santa Mònica.

Henda Chennaoui, experta en qüestions de gènere establerta a Tunísia. Henda és periodista i investigadora en sociologia. Porta anys seguint els moviments socials i escrivint sobre els drets de les dones i les minories. També Henda és fundadora i coordinadora de la primera escola feminista interseccional de Tunísia en honor a l'activista Lina Ben Mhenni.

Hanan Jasim Khammas, investigadora postdoctoral de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat, i de la Càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures, és professora de Literatura Comparada a Universitat Autònoma de Barcelona i forma part del projecte de recerca "Heterotopies en els imaginaris de les relacions entre Espanya i el Marroc (AlterMagreb)" de la Universitat Autònoma de Madrid. Coordinadora del màster d'estudis àrabs contemporanis en la UAB. La seva recerca se centra en els estudis del cos com a punt de trobada entre la literatura àrab i les literatures americanes i europees i demostra com el cos és un signe de la violència epistemològica durant la guerra contra el terrorisme. Forma part del grup CALITME (Cartografies Literàries de la mediterrània) i va ser membre dels projectes de recerca Gènere(s) i Llenguatge(s) en la arabidad contemporània i Construcció d'identitats, gènere i creació artística en els marges de la arabidad. També va formar part del consell editorial de la revista Banipal de literatura àrab moderna. 

Itzea Goikolea-Amiano va començar a estudiar la llengua àrab en la llicenciatura de Traducció i interpretació en la UAB, va viure a Egipte tres anys, a la volta va fer un màster en estudis de gènere en la UPV-EHU, i després se'n va anar a Itàlia a fer el seu doctorat en història en el IUE. En la seva tesi es va endinsar en el colonialisme espanyol al Marroc, i fa uns mesos que ha publicat el llibre The Origins of Spanish Colonialism in Morocco, 1859-62: A Global Feminist Microhistory, que està sent traduït a l'àrab. També va viure a Londres, on va fer un postdoc en SOAS, i va realitzar recerques sobre la història de l'esclavitud trans-sahariana i la memòria de la mateixa en la literatura magrebina contemporània. Fa cinc anys que viu a Barcelona, treballa com a professora de basca a l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes, està adscrita a dos projectes de recerca com a investigadora independent i dona algunes xerrades sobre feminismes àrabs i islàmics i altres temes sobre els quals ha investigat.

Si desitges rebre informacions específiques sobre l'activitat del grup de recerca artística Darsiná del Santa Mònica, i del grup d'estudis ATZAR, si us plau, comunica'ns el teu email a través d'aquest aquest formulari.

AZAR va ser impulsat per La Escocesa al 2024 juntament a Raquel Álamo, aqest any continua la seva programació en col·laboració amb el centre d'art Santa Mònica, La Escocesa, el Festival Sâlmon i Silfium.

Si tens alguna necessitat o pregunta en relació a l'accessibilitat d'aquesta activitat visita la nostra pàgina d'accés a La Escocesa