Agustín Ortiz Herrera
La naturalesa és sobretot i predominantment queer. Maja Bondestam (2016) descriu com Linné (1735) no va tenir més remei que incloure les nocions de fluïdesa de gènere, comportament bisexual o hermafroditisme a les seves influents publicacions taxonòmiques. Des d'un punt de vista històric, centrar-se en aquesta evidència podria haver estat un acte revolucionari, però la moral del projecte patriarcal-colonial de la Il·lustració va estructurar el pensament binari que predomina en la ciència occidental. Des de llavors vivim en una societat d'orientació tecnocientífica, racista, classista i sexista a la cruïlla d'una greu crisi mediambiental.
El treball recent d'Agustín investiga interseccions que problematitzen la idea binària que la ciència i la història occidental tenen sobre la vida biològica. Darrerament ha iniciat un projecte artístic col·laborant amb un equip científic que estudia les planàries, uns fascinants cucs aquàtics que es clonen per fissió. Els seus cossos estan constituïts per cèl·lules mare capaces de regenerar totes i cadascuna de les parts i funcions. Si una planària es divideix en tres, cada part es regenera en un nou individu. Algunes planàries són asexuals, d'altres busquen aparellar-se, però totes són hermafrodites. Sens dubte éssers extraordinàriament queer.
La pràctica artística d'Ortiz Herrera es desenvolupa als camps de l'audiovisual, la performance i la instal·lació. Utilitza aquests mitjans per activar la perspectiva queer en el context patriarcal-colonialista de les disciplines científiques i històriques. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i cinema al The New School University de Nova York. Després d'un període treballant com a guionista, va tornar a la pràctica artística en completar el Màster en Belles Arts de la Konstfack College of Arts d'Estocolm. Les seves darreres exposicions i col·laboracions inclouen, La tradiciò que ens travessa, Santa Mònica Centre d'Art, 2022, An accidental message on violence, Festival PLECS-Cultura Rizoma, 2022, Future Forest Diorama, L'Escocesa-CREAF, projecte de recerca artística, 2022, Ciència Fricció, El Cercle Simbiont, CCCB, 2021, Altres Temps, The Green Parrot, 2021, Vanitas, Centre d'Art Maristany, 2021, Comitè Queer, Barcelona Loop Festival, 2021, Ficcions del desordre, Programa Públic Hangar, 2 /21, Una història colonial del gabinet-jardí, Rutes GRAF, 2021, Nomenar. Posseir. Crítica de la pràctica taxonòmica, projecte de recerca artística seleccionat per La Capella/Barcelona Producció, 19/20, Artificialia: WunderChapel, Barcelona Loop Festival, 2020, Artificialia is Coming!, Polivalents, Hangar 2020, Oblivion, KROPP, Uppsala Konsert & , 2019 , Words of vision, Österbybruk, Suècia, 2018. Agustín va rebre la beca Barcelona Production La Capella 2019/20 a la categoria de recerca artística, la beca de recerca artística OSIC, 2020 i 2022, i la beca de recerca artística La Escocesa en col·laboració amb el CREAF, 2021/22. El 2021 la seva obra Fungi Fantasy and their friends Crazy Bacteria va ser adquirida per la col·lecció MACBA. La seva última pel·lícula Gnosis il·luminada va ser seleccionada com a part del programa Not Yet Yes comissariat per Simon*e van Saarloos a l'IDFA (International Documentary film Festival Amsterdam) 2022.
