Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona

Rituals iniciàtics per al consens

Consensuar els sentits és imprescindible per a (re)establir la mediació entre els cossos. És per això que es fa necessari aplicar una sèrie de metodologies o rituals que habilitin un espai de (re)trobades, tant per a artistes, com per a visitants de les activitats, participants, institucions i centres artístics, etc., en què es doni lloc a formes de projectar els cossos, d’estirar-los, de connectar-los a través dels sentits, generant formes d'escolta activa que ens permetin salvar les distàncies d'interacció entre els cossos des de la seguretat i protecció necessàries.

Consensuar és sempre "arribar a un acord"; un consens (con-sens = amb sentit), equival a dir "junt amb tots els sentits". Per això, proposem una sèrie de rituals per a un "consens de tots els sentits" que implica "treballar amb tots els sentits" i alhora "treballar amb els sentits de tots i totes" respectant com i fins on volem participar.

Els rituals són una forma de comunicació i d'interconnexió d'una comunitat i permeten experimentar un sentit de lloc i pertinença. Els cossos esdevenen espais teatralitzats, els moviments col·lectius dels quals permeten sentir físicament el grup. Així mateix, els objectes ritualitzats adquireixen un simbolisme amb gran potencial per generar i transmetre emocions, seguretat i narratives alternatives a les de la covid. El plantejament de les propostes com a rituals possibilita incorporar les metodologies per al consens en forma de ficció, ajustant-se de manera natural al context, concepte, i/o estètica de l'esdeveniment artístic i distraient de la seva funció de prevenció davant de la covid. Per la seva banda, l'ús de la ficció potencia el paper de l'art com a lloc de creació i experimentació de ficcions alternatives, realitats especulades i narratives tentaculars, allunyades de les narratives bèl·liques sociopolítiques i mediatitzades entorn de la covid.

Aquest paquet de rituals es centra en els primers passos, des de la preparació de l'espai a la trobada dels cossos individualitzats i la seva obertura cap al grup i l'entorn. Es tracta d'exercicis preparatoris previs a l'inici de l'activitat que en aquest context resulten encara més importants, ja que persegueixen preparar els cossos que han estat sotmesos a fortes mesures d'aïllament per a la transmissió d'emocions, la receptivitat i la participació en un context de seguretat.

Atès que hi ha infinitat de rituals possibles, en aquest document hem optat per esbossar els tipus de rituals a considerar en cada pas cap al consens i apuntar recomanacions per al seu desenvolupament. D'altra banda, el CO-rpus compta amb un repositori de rituals detallats (referenciats, imaginats, experimentats), disponible i ampliable mitjançant el CO-laboratori.


 

Pas 0: La corporeïtzació de l'espai

El pas 0 de tot ritual iniciàtic per al consens comporta l'entesa de l'espai com a extensió dels cossos que l'habiten (i viceversa, dels cossos com extensions de l'espai, en tant que influeixen sobre les seves trobades). Es fa necessària la recuperació de l'espai com un lloc segur i confortable que, en comptes de provocar pors i establir barreres i fronteres amb els cossos, constitueixi part d'ells, generant un contínuum orgànic i fluid per a la seva habitabilitat i moviment. Per tant, per aquest pas es proposen un seguit de mesures o suggeriments que tenen per objectiu preparar l'espai per a la seva corporeïtzació i encarnació.

 

Pas 1: La trobada dels cossos individualitzats

El pas 1 és el punt inicial de trobada dels cossos. Com a tal, resulta important la manera en què aquesta trobada es produeix, especialment en la situació actual en què els cossos estan sotmesos a mesures d'aïllament abans inimaginables. Així, els rituals de rebuda, d'interacció mitjançant la salutació, o els rituals de benvinguda prenen ara una major rellevància en la trobada dels cossos, al mateix temps que han de ser reapresos i renegociats. En aquest pas, els cossos individualitzats es preparen per a un acostament cap al frec.

 

Pas 2: Estiraments cap al social

El pas 2 suposa l'estirament cap a altres cossos. Un cop situats i trobats, els cossos necessiten apropar-se cap el frec, estendre’s, dissoldre’s, teixir llaços que els connectin els uns amb els altres i amb el medi que els envolta. Aquesta via d'exploració proposa una activació dels cossos més enllà dels seus límits físics i dels marcs mentals preestablerts, per arribar a apropar-nos, desbordar-nos i traspassar la distància i les limitacions del món en què ens movem amb l'inconscient.

La distància d'interacció entre els cossos és un aspecte que condiciona la comunicació interpersonal: d'una banda, hi ha una necessitat de contacte físic amb l'altre, mentre que d'altra banda es produeix una necessitat de mantenir unes mesures de seguretat requerides, que a més proporcionin certa assimilació i confortabilitat. Si el con-tenir-nos en la distància ens impedeix estar juntes, proposem estirar els nostres sentits i les nostres projeccions corporals cap a altres cossos.

 

 

 

Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona