Paisatges desitjats

La frontera és una línia geopolítica que delimita dos territoris amb diferents històries, construccions i situacions. Unes de les repercussions d’aquestes diferències són els trajectes transfronterers, camins d’un únic sentit –d’anada però no de tornada– que expressen el desig d’emigrar a un territori millor que aquell del que es prové. Paisatges desitjats fa referència a aquest desig, a l’esperança de trobar o construir un escenari més propici a l’altre costat, un imaginari prou poderós com per haver d’enfrontar les dificultats que suposen els traspassos d’un país a un altre.

Tot l’àmbit del que s’espera trobar a l’altre costat és una imatge construïda, tant a nivell individual com social; és una imatge alimentada tant pels discursos que es generen i es distorsionen al seu voltant com pels diversos mitjans de comunicació, formes tecnològiques que presenten una visió sempre alterada dels territoris no trepitjats. L’exposició Paisatges desitjats explora aquesta idea, la no correlació entre la representació de la distància i la vivència de la proximitat, a través de la lectura que Walter Benjamin va fer de la relació entre l’obra d’art i la tecnologia.

Segons ell, cal distingir l’obra única, la pròpia naturalesa de la qual la dota d’una aura que la fa un objecte especial, de la serialització que comporten les formes mecàniques de reproducció. L’anhel amb què la nostra mirada ha construït i sacralitzat l’obra d’art única o auràtica es reflexa aquí com un paisatge no circulable, inaccessible, construïble només a través de la imaginació que cohesiona els petits fragments que poden ser vistos d’un paisatge complet. Només els elements reproduïbles derivats d’aquestes obres pot visitar-se, transitar-se sense barreres.

Sovint, dels territoris anhelats, dels altres costats de la frontera, només n’obtenim una imatge idealitzada, petits fragments d’una realitat complexa, traduïda pels mitjans de comunicació. Són aquests fragments, units habitualment per la imaginació del qui habita un territori castigat, el germen que acaba construint el desig de creuar, de trobar-se a l’altre costat una imatge idealitzada del que realment s’hi trobarà.

Enric Puig Punyet
Comissari de l’exposició

Artistes:
Valentina Alvarado Matos - Daniel de la Barra - Paula Bruna - Juan Antonio Cerezuela - Marla Jacarilla - Llapispanc - Antonia Rossi - Carlos Vásquez Méndez. Artistes residents a la Fàbrica de creació La Escocesa de Barcelona

Comissari:
Enric Puig Punyet

Assistent al comissariat: 
Marco Tondello

Disseny de l’espai: Saray Bosch
Assistència producció La Escocesa: Helena Calafell
Muntatge i transport La Escocesa:Daniel Zucchelli
Text i muntatge «Ràdio WB»:Roberto Contador
Disseny sonor «Ràdio WB»: Cristian Subirà
Veus i traducció «Ràdio WB»:María García Vera

Exposició coproduïda per:
Arts Santa Mònica - Departament de Cultura
La Escocesa. Fàbrica oberta de creació analògica
Associació Passatges de cultura contemporània
Ajuntament de Portbou