POSPOSAT: In the Melting Pot

per Emily Thomas

Amb propòsit de la seva exhibició In the Melting Pot, Emily Thomas presentarà una sèrie d'escultures abstractes i pintures de paret tridimensionals produïdes durant la seva residència artística en L'Escocesa. L'exhibició mostrarà la seva recerca sobre la fàbriques creatives i els desenvolupaments urbans al Poblenou i altres barris postindustrials localitzats dins de Barcelona. Els elements històrics, culturals i socials d'aquests llocs són reflectits en les formes contrastants , els colors i la materialitat dels seus edificis i xemeneies. A través d'un procés d'abstracció i metamorfosi, Emily ha aplicat aquest concepte en el seu treball escultural per a reflectir el sempre canviant sentit de lloc en aquests barris.

Emily Thomas (1996, Reino Unido) se graduó en el 2018 de la Chelsea College of Arts, Londres, con licenciatura en bellas artes. Recientemente ha completado residencias en Soulangh Cultural Park (Taiwan) y Glogauair (Berlín), la cual llevó a su intercambio internacional con La Escocesa aquí en Barcelona.

www.ethomasart.com
Instagram: @emilythomas2102
Facebook: @ethomasart

In the Melting Pot
Text per Enric Puig Punyet, Director La Escocesa

In the Melting Pot és una expressió anglesa que refereix la indeterminació, el resultat inesperat d'implicar diversos ingredients en una mateixa cocció, incorporar-los tots en una mateixa olla a foc viu on es regiren, es fonen i resolen fusionant-se en un guisat uniforme o resistint-se a neutralitzar-se entre si. L'homogeneïtat del sabor final no sols penja del número i origen dels ingredients, sinó també de com s'aplica la cocció i quant s'aplica qui la duu a terme.
La palesa metàfora política no va escapar al llenguatge quotidià, que va voler veure també en «the melting pot», especialment en el context nord-americà de principis del segle vint, l'expressió del gresol de cultures que aquí es coïa i la ingènua esperança, típica dels processos colonials d'aculturació, de la seva conciliació sense pugna. El desig d'integració, de síntesi dialèctica en la convivència d'orígens diversos, amaga sempre en major o menor grau un afany de subjugació, neutralització dels sabors particulars en favor d'una futura amalgama esperada.
Emily Thomas és originària de Somerset, un comtat rural del sud-oest d'Anglaterra. Com a observadora externa, aliena a les mutacions i els ritmes de les grans ciutats, va quedar fascinada en el seu pas per Londres i Berlín per com les arquitectures industrials es veuen embolicades per processos de gentrificació, molt sovint accelerats per les repercussions conscients o inconscients que ocasiona l'acció d'agents artístics locals.
Quan Emily es va instal·lar el mes de gener passat en La Escocesa, va connectar de seguida el reducte industrial de la zona amb les anotacions que havia estat esbossant en altres ciutats. Avui, l'antic barri industrial barceloní és un formiguer on ingredients dispars, provinents de diferents sediments històrics i de projeccions urbanístiques contradictòries, es fonen sabent que alguna cosa aquí s'està coent. Es regiren entre si, a més, amb incredulitat. Com una altra més de les repercussions del presentismo, no hi ha en la mescladissa de Poblenou un gran entusiasme instal·lat en cap projecte compartit. No hi ha futur efectiu com tampoc hi ha passat afectiu. La poderosa herència sindical d'un obrerismo obsolet queda fossilitzada com un reducte de lògiques superades, patrimonializadas mitjançant el símbol recurrent de xemeneies immaculades que informen el visitant on van actuar ahir les indústries i avui, en aparença, han deixat de ser font de conflicte.
L'absència de l'avenir i la museització del passat són dos actes d'una mateixa funció, l'escenografia expressa de la qual estèticament el benestar que sempre ofereix un brou homogeni: les noves economies i tecnologies s'emboliquen d'espais asèptics de coworking, ulleres de realitat augmentada i impressores que excreten brillants cupcakes. S'emboliquen d'accions artístiques amables que acomoden al visitant desvinculat en un escenari complaent, immediatament plaent. Carrers per als vianants i parcs decoratius recorren els sòls de l'antic Manchester català on avui s'erigeixen, per sobre de tota la resta, aquestes xemeneies esterilitzades que contenen i reprimeixen el passat. Però, sota la superfície, el barri sagna a ferida oberta, supura el passat agonitzant que res pot obstruir completament, traspua de nou amb cada deshonament, amb cada sotmetiment laboral de la nova economia col·laborativa als néts desmemoriats de sindicalistes pretèrits.
En In the Melting Pot, Emily Thomas explora amb una subtil ironia les formes contradictòries en les quals art i arquitectura es donen la mà per a albergar o denunciar aquesta realitat. Les seves peces escultòriques incorporen materials oposats amb fusta degradable, orgànica, vivent— mimetitzen i arremeten contra l'arquitectura industrial com a casserola, com a contenidor de múltiples ingredients en la pugna d'una cocció indeterminada. En l'obra Català Manchester, una xemeneia recuperada, netejada i museizada s'erigeix com a símbol identificable del passat estàtic al qual no tornar, al costat de la qual es barregen les capes visibilitzades amb les invisibilitzades. Al seu voltant, altres peces escultòriques exploren les mateixes contradiccions des d'altres escenaris: rajoles trencades de l'edifici Walden 7, emplaçat on abans va haver-hi una antiga fàbrica, exemplifiquen el fracàs dels projectes utòpics que pretenien resoldre la tensió entre conflictes individuals i socials; collages heterotópicos de diferents formats posen el focus en l'aparent integració urbanística entre noves i antigues formes arquitectòniques, que eviten la tensió irresolta que mai deixa d'habitar sota la superfície, la tensió irresolta que deixa sempre oberta la més pura indeterminació, in the melting pot.