Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona

Orquesta vacía inmigrante

Projecte de recerca i experimentació 2018
Violeta Ospina


La orquesta vacía (karaoke) inmigrante és un projecte de llarg alè dividit en tres parts:

  1. Una convocatòria anual pública per continuar portant a terme una col·lecció de cançons que acompanyen processos de migració o de resistència davant la necropolítica, les institucions i les empreses encarregades de realitzar el control migratori al continent.
  2. Un taller de còmplices i realitzadores de covers, que vulguin versionar cançons amb micronarratives de control migratori -pràctica d'esgotament i de lectura en veu alta i en un espai públic com a anticommemoració del Dia de la Hispanitat a Europa (convocada per moviments antiracistes diversos)
  3. Un karaoke obert al públic format per cançons populars de karaoke i cançons intervingudes (covers) realitzades pel grup de còmplices de l'Orquesta vacía inmigrante, disponible a YouTube.
  4. Una guia per piratejar cançons en clau migrant.

Vídeo i llista de reproducció disponible

So d'introducció a la restauració (performance amb vídeo-karaoke)

 

Algo-ritmo migrante
Un algoritme és un conjunt d'instruccions o regles definides i no-ambigües, ordenades i finites que permet, típicament, solucionar un problema, realitzar un còmput, processar dades i portar a terme altres tasques o activitats. L'algo-ritmo migrante és un conjunt d'instruccions fixes, ambigües com la llei i amb solucions infinites.

Irfán, un venedor del Mercat de La Boqueria de Barcelona, ens pregunta el 2016: Per què després de 17 anys treballant en aquest país em neguen la nacionalitat espanyola? (de l'arxiu irregular del Consultori de la senyoreta B de Ràdio CAVAret)

Davant la impotència de respondre una pregunta sobre el control de la vida d'aquesta persona, una incapacitat de resposta d'un grup d'artistes, interlocutores d'aquestes realitats amb l'escenari de l'art, realitats no tan llunyanes, i més aviat vivenciades, vam instaurar el taller de vídeokaraokes amb la proposta de llegir o entendre les lleis de control migratori que operen en les fronteres de l'Europa de la fortalesa. La primera proposta de tallers i de convocatòria pública d'aquest projecte, neix a Barcelona en 2016 durant la residència de Ràdio CAVAret al LAC de La Virreina Centre de la Imatge.

La necessitat de convocar la pregunta de Irfán mitjançant el cos i la veu a l'espai públic sorgeix orgànicament com una forma d'interferència sonora a l'espai públic i així realitzem una primera pràctica, el setembre de 2016, d'esgotar-nos en la lectura col·lectiva d'aquests discursos. És una pràctica que consisteix a llegir en veu alta durant més d'una hora i en grup, narratives relacionades amb el control migratori entre cançons recol·lectades que ens recorden la idea de llar o d'infància. Hem llegit el Manual per la integració a la societat espanyola de Daniela Ortiz, testimonis de denúncia contra el control migratori d'activistes socials i persones racialitzades, premsa escrita del moment relacionada amb la migració i la mateixa llei d'estrangeria a Espanya.

Passar per l'experiència de la veu i de l'escolta profunda a l'espai públic, on ningú ens escolta, és un gest de renúncia i de denúncia al mateix moment. Ningú ens escolta al carrer si no tenim altaveu, tot i això, estem escrivint alguna cosa al nostre cos, i per tant, a la ciutat, i a la polis. Fer un ritual de pas abans de versionar cançons és necessari: l'esgotament col·lectiu de lectura de normatives de la llei i la seva rendibilitat pel sistema capitalista, traçat en cossos racialitzats en total cos social, ens alimentava d'una sensació de ràbia i de frustració que podia desencadenar al desig del dret a la veu.

Entre els còmplices (orquesteres) realitzem versions i hackejos de cançons pop i populars dels karaokes. Ens arriben lletres de les cançons pel karaoke a través dels nostres cercles pròxims, mitjançant convocatòries a les xarxes socials. A la cançó apareix comunament en jo singular fixat. En aquest context i sota la premissa de respondre al control migratori amb cançons, el jo de la cançó suggereix un privilegi davant de l'altre, de representar-se a si mateix com aquest jo que canta, que pateix o que celebra.

Notem que és fàcil caure en la figura de la víctima o del salvador blanquejat. Per donar-li la volta, al karaoke assumim cantar en contra dels responsables o cantar des de la identitat múltiple per ressaltar la presència de la migració a l'escenari. La reescriptura de la cançó pot ser una oportunitat per cantar en la contradicció. Així, l'espai de taller s'ha convertit en una exploració singular i a la vegada col·lectiva de la inspiració de la migració en els cossos i en una tasca d'esgotament de la construcció d'un jo únic que es fa sostenible.

Llavors, al karaoke, independentment del nostre veritable estatus social i racial a Europa, en particular a l'estat espanyol, van adonar-se de la importància del lloc d'enunciació del que parla o del que canta, que posa en tensió l'espai de celebració. Al principi de la festa tot sembla disposat com una trampa, però a poc a poc, les persones comencen a gaudir de la necessitat que uns cossos tinguin més presència, o que les seves veus estiguin allà per a acompanyar.

L'anticommemoració del jo universal també és una proposta de haqueig d'aquest karaoke. Per això és una invitació oberta a tothom qui vulgui cantar contra un programa sistemàtic de desconeixement de la sensibilitat de la població immigrant, contra el discurs de violència de la premsa escrita, de les institucions i d'allò que amaga un projecte de necropolítica: la mort dels pobles i dels negres en la frontera del Mediterrani. Després del taller inaugural de 2017 en La Escocesa, la proposta del karaoke com a taller ha sigut intermitent. Ha passat a ser un taller en diversos escenaris, que a vegades conflueixen amb la anticonmemoració de 12 d'octubre o en homenatge a les lluites pels drets de les persones migrants. S'ha convertit en un dispositiu obert per escoltar noves complicitats que continuen piratejant cançons en clau migrant, antiracista, cançons amb algo-ritmo migrant, sense necessàriament ser escrites, a l'acte de la veu.*

Karaoke migrant s'ha presentat en Porta Roja el 27 d'octubre de 2017 amb el suport del LAC de La Virreina Centre de la Imatge i Ràdio CAVAret. El projecte Orquesta vacía inmigrante ha sigut guanyador de la Beca d'investigació i creació artística La Escocesa, a Barcelona, 2018, també amb la col·laboració de Ràdio CAVAret. Com a instal·lació s'ha presentat a Alalimón Galería,2019. S'ha presentat com a performance a la Nova Usurpada i La Lleialtat Satnsenca amb invitació del Goehte Institut Barcelona al 2019. Ha comptat amb la participació de Samuel Cespedes, Yazel Parra Martínez, Silvia Villalba, Nacho Uzcategi y Patricia Del Razo, artistes i activistes migrants, residents a Barcelona.

*Aquest projecte ha sigut presentat a l'escenari educatiu en més de cinc institucions artístiques i culturals locals, de l'Estat espanyol, des de l'any 2019, sense obtenir, fins ara, cap resultat.

 

Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona