Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona
7, 11, 14/11
De 18h a 20h
Inscripcions: accacritics@gmail.com

NINGÚ SAP EL QUE POT L'ART

Programa de formació 2019 de l’ACCA, Associació Catalana de Crítics d’Art.

L’agència material i la performativitat són aspectes amb què ultrapassar l’anàlisi de la pràctica artística en tant que mera qüestió de discurs o de significat. En un moment en què plantejaments neomaterialistes irrompen amb força en l’art i el pensament contemporanis, amb aquest programa de formació es plantegen interrogants pel que fa a les implicacions que aquests plantejaments tenen al respecte de la teoria, la crítica, la pedagogia i la curadoria d’art: quin és el paper de la crítica al respecte d’uns corrents artístics amb què es declara la insuficiència del discurs com a principi? En un moment en què l’art es comprèn des del prisma de la seva eficàcia i la materialitat, quines són les implicacions que es desencadenen en relació amb tot allò que concerneix la mediació, les polítiques i les infraestructures de l’art?
NINGÚ SAP EL QUE POT L'ART reformula l’antiga asseveració del filòsof Barauch Spinoza –“ningú sap el que pot un cos”, Ètica (1677)– per proposar tres escenaris amb què interrogar algunes dimensions de l’art i el pensament contemporanis sota l’influx del gir performatiu i material. Cada formació ha estat dissenyada i es conduirà per agents del nostre context que actualment anticipen pràctiques i discursos en relació amb la creació contemporània: Nancy Garín, amb Irrompent en la matriu, a l’entorn d’art i la decolonialitat; Anna Manubens, amb Fer tal i com dius, a l’entorn de la performativitat des de la perspectiva de la curadoria; i Quim Pujol, amb Varietés del futur, a l’entorn de la performativitat des de la materialitat del cos.

Sesions:

_IRROMPENT EN LA MATRIU
16-23-30/10 i 6 -13/11. De19h a 21h. Centre Cívic Can Felipa, Barcelona.


A càrrec de Nancy Garín, amb Antoine Silvestre, Jeleton, Duen Sacchi i Etcétera.
El pensament decolonial ha posat en relleu altres maneres de comprendre la divisió
cultura/natura i la relació entre humans i objectes. Amb aquesta formació s’aporta una base per entendre el pensament i la lluita decolonial a partir dels conceptes principals i alguns dels seus autors fonamentals.
S’indagarà en qüestions com ara la colonialitat del poder, la raça com a primera categoria social de la modernitat, les línies abismals, les epistemologies del sud i la necropolítica. També es problematitzarà a l’entorn dels estudis queer-cuir, performatius i anticolonials. Es tractaran aspectes relacionats amb projectes del col·lectiu Jeleton (La Historia Política de las Flores), Duen Sacchi (Pequeño Museo Ilustrado sobre Órganos, Prótesis y Fantasías Corporales Coloniales), el col·lectiu Etcétera (El Museo del Neoextractivismo). Per fer-ho es compta amb agents que desenvolupen la seva pràctica entre el comissariat, la producció, la recerca i l’activisme, articulant pensament crític i acció, des d’una perspectiva decolonial, tant en el nostre context com en altres eixos geopolítics.

Nancy Garín és investigadora i membre de l’Equipo re. Va formar part del col·lectiu artístic Etcétera i la Internacional Errorista.
Antoine Silvestre és arquitecte i filòsof. Ha desenvolupat investigacions sobre les relacions entre ciutat, colonialitat, capitalisme, urbanisme i tecnologia en el marc de les democràcies lliberals modernes.
Jeleton és un col·lectiu format per María Ángeles Alcántara Sánchez i Jesús Arpal Moya que opera en repertoris iconogràfics, literaris, musicals, gestuals i que proposa pràctiques autodidàctiques i la publicació de resultats provisionals per al debat.
Duen Sacchi és artista, investigador, escriptor trans (Guaxu) i activista antiracista migra.
Etcétera és un col·lectiu multidisciplinat format a Buenos Aires l’any 1997, amb la intenció d’apropar l’art a espais de conflictivitat social –el carrer– i traslladar-ne els conflictes als espais de producció cultural i als mitjans de comunicació i a les institucions d’art.

 

_FER COM DIUS
7-11-14/11. De 18h a 20h. Fàbrica de Creació La Escocesa, Barcelona.
A càrrec d’Anna Manubens, amb Laurence Rassel i Luz Broto


La distancia entre allò que s’afirma en una exposició i les condicions en què s’enuncia o es presenta aquesta afirmació és sovint una discordança, si més no, problemàtica. Aquesta forma d’incoherència és singularment intensa en l’àmbit artístic i les seves professions, pel fet que són -o es projecten com- espais i agents de lucidesa, crítica, imaginació i dissidència, alhora que estan travessats per tota una sèrie de trets que els fan punta de llança del sistema econòmic i de governança que els rodeja. En el pitjor dels casos, la falta de sincronia entre el què i el com -entre allò que l’exposició diu i la manera en què allò es produeix o es narra o els terminis que es donen i les expectatives que es manegen- s’assumeix de manera inadvertida o cínica. En el millor dels casos, es pateix d’incoherència i contradicció ètiques i polítiques.
La intenció d’aquesta formació és dirigir l’atenció cap a modes de fer exposicions o programar accions en què allò que es diu afecta i condiciona la forma com es presenta. Es tracta de pensar la capacitat comissarial de fer cos amb allò que es treballa o es vol. Es tracta d’observar maneres d’exercitar una performativitat per a la qual cada exposició o enunciació genera condicions de possibilitat i existència que els són singulars.

Anna Manubens és comissaria i productora independent. La seva pràctica es mou entre escriptura, recerca, programació, desenvolupament de projectes i exposicions.
Luz Broto és artista. Els seus treballs exploren els condicionants d’un lloc o situació per plantejar mínimes accions de desplaçament que posin en joc les constriccions i complexitats del marc on s’inscriuen.
Laurence Rassel és una treballadora cultural que pot actuar com a curadora, professora o organitzadora. De 2008 a 2015 fou directora de la Fundació Antoni Tàpies i actualment ho és d’erg, école de recherche graphique – école supérieure des arts, a Brusel·les.

 

_VARIETÉS DEL FUTUR
22-23-24/11. Tot el dia. L’Estruch Fàbrica de Creació, Sabadell.
A càrrec de Quim Pujol, amb Antoni Hervàs

En el marc d’un interès creixent per la performativitat, el recent boom de la performance ha comportat el reconeixement del cos com una de les matèries primeres que condiciona les relacions humanes. Així, doncs, esdevenen fonamentals tant les propietats inherents a tots els cossos com el que Marcel Mauss va anomenar “tècniques corporals” -els sabers que permeten que ens comportem d’una determinada manera-. En aquest intensiu teòric i pràctic tractarem la importància de la tècnica mitjançant la història del teatre de varietats, un gènere que es basa en la juxtaposició, hibridació i superposició de diferents tècniques corporals. El treball d’equilibristes, transformistes, cupletistes, mags, transvestits, farsants i experts en arts marcials també servirà d’inspiració perquè els participants creuin les seves pràctiques contemporànies amb eines del teatre de varietats com la immediatesa, l’humor, l’enginy i la sensualitat.
Se subministrarà allotjament als participants per crear una experiència immersiva al llarg dels tres dies que dura la formació i per compartir també estones de lleure.

Quim Pujol és poeta amb formació en arts de la performance. En els darrers anys el seu treball artístic ha estat alimentat per formes poètiques no convencionals, el teatre de varietats de començament del s. XX, tècniques de trance, arts marcials i la ciència-ficció.
Antoni Hervàs és artista visual. La seva recerca a l’entorn dels límits del dibuix té implicacions en la performance i li permet incidir en els arxius i les històries de l’activisme, estructures de suport, estratègies de supervivència i comunitats.

 

Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona