Seminario performativo Lógicas de lo indomiciliado
Projecte d’investigació i experimentació 2018
Luis Guerra
El Seminari performatiu Lógicas de lo indomiciliado és una obra d'investigació pedagògica-artística que creua en la seva metodologia de producció la filosofia i la performance.
El seu objectiu és la generació d'un espai d'experimentació física i visual que gira al voltant de la noció del que és indomiciliat.
Allò indomiciliat és tota cosa que no té un territori fix, domiciliat, o propietat. El que és indomiciliat és allò que no només existeix en la seva pura trajectorialitat, de fet, en la seva evanescència.
La seva condició és la d'una pèrdua operativa que, en la seva declinació, força-forma el context operant una possibilitat. A partir de les condicions d'un seminari, és a dir, d'una figura clàssica acadèmica, la proposta s'emmarca en una obertura col·laborativa-pedagògica amb els assistents al seminari. És a dir, la proposta suposa una obertura al públic, el qual ve a participar del procés mateix de producció del seminari.
Durant el Seminari, els assistents-participants obtindran d'una banda les eines conceptuals que emmarquen la proposta, basades en particular en les filosofies de Athena Athanasiou, Fernand Deligny, Oskar Hansen i Félix Guattari.
La despossessió, allò aràcnid i l'ecosofia es proposen com els eixos oscil·ladors, des dels quals desenvolupar una sèrie d'exercicis performatius que permetin una reflexió operativa sobre la pedagogia artística, la generació d'obra performativa, i una reflexió teoricopràctica respecte de la condició del cos i el medi ambient.
Les lògiques d'allò indomiciliat són aquelles formes d'aparèixer que s'inscriuen en el que he determinat "unmodeling acting", o desmodelització activa. La hipòtesi del projecte és la desactivació dels domicilis, els motlles configuratius que nien en la performitat quotidiana per, a través de la sèrie d'exercicis de caràcter físic (amb la consideració de l'anàlisi i intercanvi filosòfic com una part del que és físic, la ment com a òrgan mòbil) compondre zones de desterritorialització i anatomia.
La invitació és a la indomicialització del mateix subjecte (Guattari, Foucault,Badiou) i la construcció d'allò que Fernand Deligny anomena "ser en red", és a dir, una subjectivitat sostinguda en l'obertura trajectòria. Els participants no només són agents externs sinó que des d'ells mateixos compondran línies potencials de fuga per a la construcció d'aquesta anarquitectura performativa.