La imatge intrusa
Projecte de recerca i experimentació 2020
Juan David Galindo y Marla Jacarilla.
Una persona rep un material (cinta de vídeo, e-mail, casette, fotografia, carta, llibre etc) que interromp en la seva vida; aquesta és la premissa que La imatge intrusa té com a punt de partida i fil conductor. El que es proposa és un exercici de pensament i de creació literària sobre la creació de ficcions i narratives, a mig camí entre un cineclub i un club de lectura i escriptura.
Es duran a terme 5 sessions en les es visionaran i/o llegiran diferents creacions audiovisuals i literàries en les quals s'usi dit macguffin i es duran a terme exercicis creatius d'imaginació i escriptura amb el mateix recurs narratiu. Les quatre primeres sessions, de tres hores de durada cadascuna, estaran estructurades en dues parts. La primera consistirà en el visionat de materials i la segona en un taller pràctic en el qual es realitzaran diversos exercicis (de naturalesa literària, audiovisual etc). La cinquena sessió constarà d'una xerrada d'un conferenciant extern sobre el tema abordat en el projecte i un posterior debat amb els assistents.
La imatge intrusa té l'objectiu de crear un espai col·lectiu d'imaginació, on a més de l'escriptura es tingui l'objectiu d'analitzar les estructures de creació de ficcions i les seves estratègies. En un context on la indústria cultural i la afloració de les pantalles intel·ligents semblen tenir el monopoli en la creació i reproducció de ficcions i imatges (enteses també com a imaginaris) el món sembla ja construït i explorat. Volem crear un espai per a trencar la unidireccionalitat en la producció de ficcions i entrenar les nostres eines per a analitzar-les i activar-nos com a espectadors actius. La història d'una persona que rep un material que d'alguna manera interromp la seva vida ens permet reflexionar sobre l'evolució i les formes històriques de reproducció dels materials culturals. Així mateix, es tracta d'un marc concret però alhora adaptable als interessos de cada participant.
A Barcelona en els anys 70, així com també en diferents parts del món, va existir una eufòria vinculada al final del Franquisme i a una etapa més oberta de la dictadura Espanyola. Diferents dinàmiques van inundar la ciutat, com per exemple l'auge dels moviments obrers i llibertaris. Llavors es va estendre en diferents espais fabrils la projecció de pel·lícules i representacions teatrals amb posteriors debats. Encara que avui dia la tendència és consumir productes audiovisuals de manera individual i privada, en aquest context volem recuperar i posar el valor el visionat col·lectiu com a experiència social i espai de reflexió en una antiga fàbrica com és La Escocesa.