Guerrilla Drugstore és un gest transdisciplinar i anti disciplinar per a qui sembra utopia i cull realitat.
Una farmàcia de carrer, de plantes que van ser oprimides, capitalitzades, invisibilitzades i oblidades i que estan naixent des de Barcelona cap a fora, a través d'una xarxa autogestionada d'éssers, éssers plantes i éssers humans, i de cura.
Durant el primer tancament 2020 vaig imaginar la ciutat com un gran jardí/horta-guerrillera de plantes medicinals, on podem cuidar-nos mútuament incloent en aquesta cura la terra en què vivim, perquè com ens va dir Ailton Krenak, si la terra s'emmalalteix, el nostre cos també s'emmalalteix. És així que durant el confinament vaig començar a conrear a la terrassa de la meva casa plantes que ens cuiden i que seran els primers remeis de Guerrilla Drugstore: Artemísia Annua, Matricaria Chamomilla, Ocimum Tenuiflorum, Nicotiana Tabacum… Éssers plantes que van ser triats durant la pandèmia com a remei pels seus poders terapèutics com també pels interessos financers dels lobbies farmacèutics que s'amaguen darrere d'elles.
La construcció de la farmàcia està pensada com una xarxa en expansió que s'estén rizomaticament per la ciutat, ocupant terrenys buits, jardins municipals, teixint en els intersticis dels barris, al costat de la complicitat de gent trobada al carrer, veïnes, persones sense sostre, comunitats i hortes urbanes. Cada punt de la farmàcia té una planta o família de plantes, per a cuidar, que és triada en diàleg entre els poders curatius de la planta i el lloc on sorgeix el punt. Per exemple en el Raval, barri central històricament de migrants, treballadores sexuals, persones en situació de vulnerabilitat, hi ha un punt dedicat a l'Artemísia Annua, una planta medicinal amb poderoses propietats immunològiques que va ser patentada per Novartis per a produir una vacuna antipalúdica basada en l'Artemisina. Posteriorment, es va prohibir el cultiu de la planta en diferents països com Gàmbia on la taxa de malària és alta, justament per a promoure les vendes de les vacunes. Recentment, s'estan fent estudis sobre l'ús de la planta com a possible cura preventiva per al covid-19.
La farmàcia està esdevenint i en els pròxims mesos serà ampliada a través de l'experimentació compartida de noves accions i desbordaments.
En concret, serà activat un punt de la farmàcia en el CAP Raval Nord, temptativa de promoure pràctiques d'autonomia sobre la salut, reintegrant les plantes de la medicina popular, en els confins dels hospitals moderns. Aquest punt, dedicat al Taraxacum Officinale una planta tan comuna com poderosa, en el temps es podria convertir en antídot contra l'expropiació de la salut i nèmesi mèdica que Illich ja parlava en els 70. A més del cultiu serà organitzat un dia de collita col·lectiva i distribució de llavors. Al costat de les llavors seran distribuïdes plaques sobre la planta, basades en etnobotànica participativa, per a retornar a la comunitat del CAP -treballadors i pacients- la cultura mèdica-botànica, incloent sabers ancestrals i comunitaris injustament relegats a la subalternitat del coneixement no científic i de les dones.
Un altre punt de la farmàcia serà activat en Tangent Projects, galeria d'art a l'Hospitalet. En els espais dels massissos de flors al voltant dels arbres davant de la galeria anem a plantar Hypericum Perforatum, dit també herba del diable o herba de les bruixes perquè és usat en molts rituals màgics, entre els quals en la preparació de l'aigua de Sant Joan. La planta s'ha utilitzat com a herba medicinal durant més de 2000 anys, com a antidepressiu, antisèptic, antiinflamatori, expectorant i tònic del sistema immunològic. En els nostres temps, i principalment als EUA, el Regne Unit i Alemanya, el Hypericum Perforatum s'ha utilitzat àmpliament per al tractament de la depressió lleu i moderada. Segons els investigadors, el most de la planta té una acció equivalent a la de la amitriptilina, la fluoxetina i la maprotilina, i és clarament més actiu que el placebo. Per això aquesta planta és considerada com un pont entre la medicina convencional i la medicina alternativa. A més a la nit de Sant Joan s'organizarà un taller de creació d'aigües afectives vegetals, inspirades per la tradició de l'aigua màgica de Sant Joan.
En La Escocesa, que sorgeix en un antic emplaçament industrial, serà activat un punt amb plantes i remeis per a prendre cura de Gaia; un racó al jardí amb fito remeis per a descontaminar el sòl dels metalls pesants utilitzats en la indústria.
I finalment, un punt antipatriarcal dedicat a l'Artemísia Vulgaris i la Sàlvia Officinalis, a ser experimentat juntament amb la complicitat d'Idea Destroying Murs, un grup artístic transcultural situat en la creació artística comunitària i arrelat a València. Artemísia Vulgaris i Sàlvia Officinalis són plantes ancestrals relacionades a la salut de les dones i que per això ens semblen encarnar coneixements i pràctiques feministes. Per a l'experimentació d'aquest punt, una cosa senzilla i no obstant misteriosa ens guia: cuidar de les nostres aliades plantes i nodrir-nos del seu ensenyament. Literalment. Un aprenentatge orgànic.
Enllaços:
https://issuu.com/margheritaisola/docs/guerrila_drugstore_tabakalera