Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona

Inscripció previa: info@laescocesa.org

Finde tònic + Tallers Oberts Poblenou

 

El cap de setmana del 19 i 20 de setembre reprenem la programació dels Dissabtes Tònics. Aprofitant la celebració de Tallers Oberts Poblenou -esdeveniment en el qual les fàbriques de creació del barri obren les seves portes-, celebrarem aquest Finde Tònic. Hem combinat les instal·lacions en els tallers de les artistes residents, amb les activitats dels Dissabtes Tònics en un mateix cap de setmana.

A causa de les restriccions sanitàries es farà tot sota inscripció:
Els matins del Dissabte i el Diumenge tindrem visites guiades per les instal·lacions - en 4 passis de 10.30, 11.30, 12.30 i 13.30h -
aforament de máx 10 persones
- prèvia inscripció (info@laescocesa.org)
I les tardes seran per a concerts, performances i projeccions tòniques
aforament de máx 20 persones en dos passis, en dos passis.
- prèvia inscripció (info@laescocesa.org)

Totes les activitats es duran a terme sota les mesures de seguretat covid-19 que han desenvolupat en el Projecte co-
Demanem a totes les participants que portin mascareta durant tot moment i respectin les propostes que faci l'organització per a un gaudi segur.
 

DISSABTE 19 de setembre

Inscripció prèvia: info@laescocesa.org

_VISITAS GUIADAS
10:30, 11:30, 12:30 o 13:30  Horaris a escollir - Visitas guiadas (1:30h)
dins del recorregut:
Un bigbang en miniatura, de Neus Masdeu (Instal·lació fixa: 1.30 h)
¿Cuánto tiempo tiene que pasar para hacer borrón y cuenta nueva?  de Inés Garpe i Natalia L. Mon (Instalacció performance: 30min)
Llibres incòmodes, Arxiu de fanzines La Escocesa (Instal·lació fixa)

_PRIMER PASSI (complet)
Lloc quedada: Santa Rita (C/ Veneçuela, 16)
17:00  Una mica d'amor a les mans, de Joana Capella (processó performatica: 50min)
18:00  ¿Quién dijo barco?, de Yazel Parra i Patricia del Razo (Concert musical: 25 min)
18:45  -  En l'Ikea hi havia una noia que nosaltres vam dir: Com et dius? I va dir ella: Alex, d'Alexander Arilla (Performance dansa: 20 min)

_SEGON PASSI (complet)
Lloc quedada:
La Escocesa (C/ Pere IV, 345)
20:30  - Ara les imatges brotaran com flors o Jennifer in Paradise, de Cicuta (Vídeo performance: 30 min)
21:15  - SCOTT 4 de Laura Llaneli (So experimental: 20 min)


DIUMENGE 20 de setembre

Inscripció prèvia: info@laescocesa.org
 

_VISITES GUIADES
10:30, 11:30, 12:30 o 13:20 
Horaris a escollir - Visitas guiadas (1:30h)
dins del recorregut:
In Dodo’s Name, d'Agustín Ortiz (Projecció vídeos en bucle: 20min)
La mort no és el final, d'Òscar Clarissó (Projecció vídeos en bucle:7 min)
Llibres incòmodes, Arxiu de fanzines La Escocesa (Instal·lació fixa)

_PRIMER PASSI
Lloc quedada:
La Escocesa (C/ Pere IV, 345)
18:00 - 22:00  -  El consultorio-cabina de Lucero del Alba, de Ricardo Padín (performance fixa: 4h)
18.00  - Vicky la Force, d'Alba Rihe (monoleg performance: 30 min)
18.30 -  El_cap_confinat_al_test_, de Srta Y i Llapispanc (Concert so experimental: 25 minuts)
19.00 -  Machona / Machina, de Francisca Trobok i Javiera Robledo (Performance dansa: 30 min)

_SEGON PASSI (complet)
Lloc quedada:
La Escocesa (C/ Pere IV, 345)
20:00  -  LIMPIEZA, POBREZA, BELLEZA de María del Reposo Casanova Pérez i Juana Dolores Romero Casanova (acció performatica: 30 min)
21:00  - Te conozco mascarita de Silvia Thomas i Triana Doce

 

Descripcions:

In Dodo’s Name
Agustín Ortiz Herrera, 2020
Durant un procés d'investigació sobre les Ciències Naturals se’m plantejava una problemàtica a l'hora de documentar les meves visites als museus. Com havia de fotografiar aquests llocs, aquestes escenes de la natura? Malgrat el seu espectacular aspecte realista i vital, havia de obviar el fet que aquests animals ja estaven morts? Aquest fet m’incomodava i vaig haver de buscar una estratègia per posicionar-me. Tot d'una vaig percebre que la majoria dels animals evadien la mirada, en conseqüència amb la seva calculada postura intencionalment absent. Vaig començar llavors a alinear la càmera amb els seus rostres. Amb aquest simple gest es trencava l'encís que genera el museu i alhora s'evidenciava brutalment la paradoxa entre la presència i l’absència. La narrativa imperant es subvertia. El resultat d'aquest procés és aquesta pel·lícula. Un documental de vint minuts en el que aquests animals ens observen constantment i ens interpel·len des d'un altre món.

Els museus de Ciències Naturals estan plens d'espècimens d'animals, o millor dit, de les seves pells i parts externes esteses sobre cossos construïts artificialment per a ser exposats. Els primers animals que van ser taxidermitzats es mostren de forma hieràtica però amb el temps la tècnica taxidérmica s'ha adaptat al gust realista i es tendeix a representar els animals en posicions relaxades i casuals, negant així la plausible interrupció que provocaria la presència humana. A més, en els diorames, els animals apareixen embolicats en accions estudiades per explicar el seu mitjà de vida i interaccions amb l'entorn. En altres paraules, són allà per explicar la seva història i nosaltres estem allà per observar-los des de la distància profilàctica que ens ofereixen les vitrines i també el museu.

 

En l'Ikea hi havia una noia que nosaltres vam dir: Com et dius? I va dir ella: Alex
Alexander Arilla

Aquesta performance s'articula al voltant del fragment d'una coreografia que assagem en classe de Bollywood en la qual, segons paraules de la professora, “una cortesana veu aparèixer a l'home al qual mestressa”. El punt central de la peça el constitueix un àudio en el qual m'invento sobre la marxa un conte per a la meva neboda de 5 anys sobre una sirena que es converteix en noi. En preguntar-li a la meva neboda com volia que es digués el noi-sirena ella va contestar “Alex”, el meu nom. Durant l'escolta d'aquest àudio assajo la coreografia de memòria, amb les seves fallades i els seus encerts, en silenci. La peça acaba amb un altre àudio en el qual la meva neboda i jo ens donem la bona nit.

 

 

 

Ara les imatges brotaran com flors o Jennifer in Paradise,
Cicuta


'Ara les imatges brotaran com flors o Jennifer in paradise' és una acció en viu que proposa una revisió de l’experiència esgotada i limitada de contemplar un paisatge. Concretament, la iconografia i imaginari de la posta de sol.

 

 

 

 

 

LIMPIEZA, POBREZA, BELLEZA
de María del Reposo Casanova Pérez i Juana Dolores Romero Casanova

A partir d'una peça audiovisual sobre la precarietat de les treballadores de la neteja creada durant la situació de confinament a causa del virus COVID-19, LIMPIEZA, POBREZA, BELLEZA exposa la fatalitat d'algú que, sense adonar-se'n, llegeix teories neomarxistes en veu alta mientras pisa lo fregao'.
L'acció s'iniciaria amb la projecció de LIMPIEZA (11') i, posteriorment, es desenvoluparia amb una lectura performàrtica mitjançant dos sintetitzadors i una coreografia semiòtica entorn els conceptes de limpieza, pobreza y belleza.

 

 

 

 

Machona / Machina
Francisca Trobok i Javiera Robledo
La performance experimenta un viatge inversiu. L'arribada d'una Machona, un cos brillant i colorit irromp en l'espai, en l'actual context COVID-19 i es fusiona amb la Machina, provocant una atmosfera sonora i visual composta per cascavells, beats, dansa ritual i sensacions que conviden a un viatge de festa, tràngol i misteri.

 

 

 

 

 

 

¿Cuánto tiempo tiene que pasar para hacer borrón y cuenta nueva?
Inés Garpe i Natalia L. Mon

Per l'escletxa entra la llum, veiem a G. Una conclusió de G: Jo sóc igual que la meva mare.
¿Cuánto tiempo tiene que pasar para hacer borrón y cuenta nueva? és una peça audiovisual i instalativa en la qual es proposa a l'espectador un viatge per la intimitat a través de la imaginació.

 

 

 

 

 

 

Un bigbang en miniatura
Neus Masdeu

És el so d'un petit col·lapsi,
una explosió d'una matèria expandida, un big bang
en miniatura, un naixement o una mort.

 

 

 

 

 

 

La muerte no es el final
Òscar Clarissó

La muerte no es el final, és un vídeo-assajo que part de la necessitat d'extirpar la subrogació simbòlica gestada durant l'estat d'excepció implantat en la crisi pandèmica. Assenyalant a l'estat-nació Español i la seva maquinària institucional com a productors de nous engranatges dogmàtics; que apel·len a la idea de mort a conseqüència de la cultura del càstig instaurada per la política de la catàstrofe.

 

 

 

 

 

¿Quién dijo barco?
Yazel Parra i Patricia del Razo

Qui va dir vaixell és una pregunta que cobra vigència cada dia, des del personal pel cap alt polític de la nostra identitat. Un 12 d'octubre va arribar una nau plena d'homes peninsulars al que ara coneixem com a Amèrica, un d'ells va dir "terra". A l'altre costat d'aquesta costa una dona va cridar “vaixell”. Aquesta  sentència poètica és un abisme, una ansietat utòpica.

 

 

 

 

 

El consultorio-cabina de Lucero del Alba
Ricardo Padín

Torna Lucero del Alba de la seva circumnavegació estival pels Horos del Pleroma per a captivar-nos de nou amb el seu infal·lible consultori. La seva manifestació en el pla físic estarà mediada per un artefacte-cabina a prova de COVID-19, perquè res més que una membrana de metacrilat s'interposi entre vosaltres i els vostres somnis.

 

 

 

 

 

 

 

El_cap_confinat_al_test_
Srta Y i Llapispanc

X + Y + L =
El parament seran els aparells sonors, els testos i els residus d'acumulació. Els testos i els residus/envasos estaran disposats de manera dispersa per l'espai i també seran objectes sonors, amplificats amb els micròfons de contacte, per ser percudits, generar textures sonores o per fer-los rodar pel terra intentant no trencar-los.

 

 

 

 

 

SCOTT 4
Laura Llaneli

Performance a manera de spoken word que tracta de la recerca sobre els patrons musicals. Partint de la confessió que fa Scott Walker sobre el compàs 3/4 en el documental “30 Century Man” es forma un text que divaga entre les possibilitats de l'estructura i la convenció del patró 4/4 en les composicions actuals.

 

 

 

 

 

Te conozco mascarita 
Silvia Thomas i Triana Doce

Aquest és un projecte de creació conjunta entre la ballarina i actriu Triana Doce i la cantant i música Silvia Thomas. Es tracta d'una performance inèdita que reuneix teatre, dansa i so experimental.
Els carrers s'estan cobrint d'éssers emmascarats que no poden parlar o que no tenen aire suficient per a fer-ho. En Te conozco, Mascarita: l'amor i la tos no es poden ocultar, la màscara es transforma en so a través de la pedalera loop de Silvia Thomas que dialogarà amb les propostes físiques de Triana Doce. El cos i els cants “emmascarats” es fundin en una reinterpretació artística del tancament i de la nova normalitat.la mascarilla se transforma en sonido a través de la pedalera loop de Silvia Thomas que dialogará con las propuestas físicas de Triana Doce. El cuerpo y los cantos “enmascarados” se funden en una reinterpretación artística del encierro y de la nueva normalidad.

 

 

 

Llibres incòmodes
Arxiu de fanzines La Escocesa

Durant diferents èpoques sembla que els llibres sempre han resultat incòmodes. Ho celebrem així amb uns exemplars que, pel seu contingut o per la seva forma, resulten provocatius, molestos, il·legibles, pesats o fins i tot fastigosos.
“Llibres incòmodes” és la primera selecció de llibres proposada per La Biblioteca Difusa de La Escocesa, que serà exposada durant Tallers Oberts Poblenou el 19 i 20 de setembre 2020.

 

Fàbrica oberta de creació analògica
Pere IV, 345 08020 Barcelona