Carmen de Ayora

Aconsegueixo sortir del meu poble als 18 anys per a estudiar Belles arts, València, faig escultura, grans, pesades i alguna cosa a contar que quedava molt ocult. Premis i festivals d'art, València, Alacant, Saragossa, no em produeix molta satisfacció. 1993 i 1995; Paris amb Beca Erasmus, Bèlgica en Els Brasseurs. Treball amb la pobresa en els materials, el pensament abstracte com a recurs per a enfrontar-me a la realitat, el dibuix i el collage en salt cap a l'escultura. Art jove, Madrid, els temes venen de la intimitat i emergeixen en l'arquitectura i el cos. 1996, Barcelona, quam, exposició amb creatures, publicacions, treball amb textos des d'una radicalitat conceptual sense abandonar el dibuix i les flexibilitats que aporta. 1999, decideixo separar-me de la voràgine del sistema art, formo un grup al marge de les tendències predominants, ens uneixen les performances privades i exposicions d'autoconsum que compartim amb amics, advoquem per la pintura com a mitjà i els temes personals. 2012, Galeria Alegria, aconsegueixo unir la pintura i el conceptual, preocupacions personals i la crítica social.2014 etHall dibuixos en dialogo continu en col·lectiu artistes. 2015 halfhouse, Temps lliure, crítica social i dibuix. 2018, Fabra i Coats i residència en L'Escocesa, on viatjo entre ser jo mateixa i pertànyer al grup, conflicte que acompanya la meva existència i es materialitza en dibuix, pintura, performance, text, instal·lació, sempre amb la pobresa de la mà.