CAIXA NEGRA-CAIXA BLANCA (De)Construir la quarta paret
Per Juan David Galindo
És un taller d'experimentació artística que té l'objectiu de fer exercicis i projectes que abordin la pregunta de Què és una imatge avui dia? Quina transició de paradigma estan vivint les imatges en l'era digital? Des de diferents mitjans com el vídeo, la performance, l'arxiu, el cinema, la literatura, entre altres, es pretén abordar la imatge contemporània en la seva complexitat com un constructe format de mecanismes tecnològics, creences, imaginaris i relacions polítiques i econòmiques.
Taller activat per Juan David Galindo curat per Nicolas Koralsky, amb Lautaro Reyes i Marla Jacarilla
Aquesta activitat és un espai d'experimentació per a crear juntes braç a braç. Compartirem els processos i exercicis de forma horitzontal sense el rol d'un tutor o coordinador.
El taller aquesta compost per quatre sessions:
- 15 de maig de 2019
Llançament del repte.
Juan David Galindo expliqués el marc conceptual i diferents exemples de referents al voltant de CAIXA-NEGRA-CAIXA BLANCA (De)Construir la quarta paret.
- 12 i 26 de juny de 2019
La segona i tercera sessió són taller de creació i experimentació. Al final de la jornada s'efectués una col·lectivització del procés. Amb la participació de Marla Jacarilla i Lautaro Reyes
- 10 de juliol de 2019
Afinar últims detalls.
Presentació dels resultats.
Advertiments:
1. És imprescindible venir a la primera sessió per a poder venir a les següents.
2. És necessari portar el material que cadascun consideri necessari per al seu procés de treball (càmera, ordinador, mòbil, trípode, etc. etc. etc.)
Inscripcions: info@laescocesa.org
El present projecte consisteix en un encreuament de la recerca teòrica i experimentació artística al voltant de la següent sospita i deriva conceptual d'una ment amb deficit d'atenció amb hiperactivitat:
La quarta paret del cinema i del teatre va ser remoguda de la caixa negra i va ser estesa a tota la vida. L'experiència viscuda en la societat actual porta la llavor de la seva pròpia representació. El règim representacional es construeix en la presència fantasmagòrica i omnipresent de la quarta paret en tots els aspectes de la vida contemporània. L'experiència no neix ni es construeix per a ser viscuda, sinó per a ser representada. Existeix una ruptura en la línia construïda que separava la imatge i la realitat, la representació i el viscut.
Com entendre el canvi que està tenint la imatge? Com generar una resistència sense caure en el vell binarismo platònic de realitat VS representació?
Com diu Hito Steyer les imatges van deixar de ser finestres per a veure la realitat i s'han convertit en miralls que conformen i deformen la nostra pròpia imatge. Per imatge no només em refereixo a la dimensió visual d'una representació, també em refereixo a la construcció d'imaginaris i de imagos, a la forma en la qual una societat construeix, consumeix i es relaciona per mitjà de les imatges i de símbols. Les imatges estan travessades per les creences, costums i, també, la tecnologia que permet la base material de la producció simbòlica.
Què és una caixa negra? quins espais i mecanismes tecnològics funcionen sota la forma d'una caixa negra? Què és una caixa blanca? quins espais i mecanismes tecnològics funcionen sota la forma d'una caixa blanca? La caixa negra projecta i la caixa blanca exposa. Es parteix de la sospita d'una tercera caixa, la caixa grisa que exposa i projecta al mateix temps.