Després d'un procés de selecció de més de 300 sol·licituds rebudes, el jurat format per Renata Cervetto, Jesús Arpal Moya i Alba Colomo, ha decidit seleccionar els següents projectes com a part de la convocatòria de beques de recerca artística Barcelona Crea - L'Escocesa 2024:
Cantdefineme - El Nafs i el Ruh (en àrab: El Jo i l'Ànima)
cantdefine.me és un col·lectiu artístic amb herència a Àfrica i Abya Yala. Des de la seva base a Barcelona examinen les diverses dimensions de la identitat en la diàspora, amb la intenció de reimaginar noves narratives. La seva pràctica inclou principalment la recerca audiovisual, amb la intenció de crear arxius que serveixin com a espai segur per als qui es neguen a ser definits sota conceptes opressius, així mateix abordar de manera més profunda l'experiència humana en cerca i per a crear connexions entre comunitats.
En el marc de la seva recerca en L'Escocesa, volen construir un arxiu a partir de pràctiques rituals, hàbits i rutines (com l'oració, la dansa, música, l'art, els rituals ancestrals, l'escriptura, les paraules que diem en sortir de casa i/o al carrer) d'algunes comunitats migrants vivint en occident. La intenció és obrir converses entorn d'una memòria col·lectiva de pràctiques de cura i resiliència que pugui obrir possibilitats de curació col·lectiva.
“En un món dominat pel capital, podem sentir-nos temptades a pensar en la rutina i la repetició com a instruments de control centralitzat. Però com a migrants vivint en l'occident hem notat que les nostres rutines i pràctiques autodirigides o comunitàries són essencials per a la nostra vida física, espiritual, salut, creixement i resiliència”.
Jordi Mani - Bonkó, Antropologia Sonora
Mani Tapes, originari de Guinea Equatorial i actualment radicat a Barcelona, és un DJ i productor que exerceix un paper actiu en la creació de comunitat a través de la música. Com a membre clau dels col·lectius dissidents K-25,Donthitalanegrx i Migranta, Mani Tapes aporta un so afrocentrista únic, influenciat per la seva herència bantú, fusionant-se de manera fluida amb la música electrònica contemporània, el funk i els ritmes contundents. El seu treball va més enllà de la música; és un anomenat a la connexió, a l'activisme i al sentit de pertinença.
En el marc de la seva residència en L'Escocesa, farà una anàlisi teoricopràctica sobre la influència dels ritmes tradicionals del Bonkó i la seva extensió amb altres territoris mitjançant la diàspora africana, així com la seva fusió amb la música electrònica contemporània. A partir d'això, desenvoluparà un arxiu sonor, una cartografia oral i una performance sonora.
La Metro - Put(a)*rxiu, Arxiu de memòria i afectes del Treball Sexual de Barcelona
la Metro és bollera, gènere fluid, catalana de Barcelona, artista multidisciplinari, investigadora artística i activista pro-drets del treball sexual. Va estudiar el Grau de Belles Arts a la Universitat de Barcelona i després el màster GANYOTA en la Universitat Miguel Hernàndez (UMH), on actualment desenvolupa la seva tesi doctoral en el programa de Creació Artística.
En el marc de la residència en L'Escocesa continuarà amb la seva recerca artística arxivística Put(a)rxiu, Arxiu de memòria i afectes del Treball Sexual de Barcelona. Algunes preguntes que articulen la recerca són: Existeix la Memòria Puta? Què és sinó un arxiu sobre treball sexual si no parlem d'intimitat, sexualitat, pornografia, amor, desig, dolor, migració, mort, estigma? Com fem memòria des dels afectes com el dolor, la ràbia, l'amor, la vergonya, la resiliència? Quin lloc ocupa i ha ocupat la veu de les treballadores sexuals en el debat feminista i anticapitalista? Com hem arribat a ser les putes feministes que som? Hi ha una metodologia puta per a investigar? Com podem crear un món sense estigmes?