Dissabte 14 | 11:30h
Diana Rangel
Todas las palabras (Vídeo, 17:51 min)
Treball a partir d'un llistat de paraules que he anat acumulant durant els últims anys però que realment és interminable, perquè varia d'acord amb el meu estat d'ànim, la meva capacitat o incapacitat de respirar o d'articular algunes vocals. Es diu quequesa, una condició amb la qual convisc des que vaig començar a parlar. Aquesta mateixa condició que tinc des de petita, m'ha col·locat de l'altre costat de l'acció, m'ha tornat observadora i m'ha portat a preferir sempre escoltar abans de parlar, i quan parlo, triar minuciosament les paraules. "Totes les paraules", conté l'acumulació i solapament del mateix llistat de paraules, en un exercici de parla i escriptura. Escrites amb ploma en paper de seda, es troben les paraules, l'una després de l'altra, en ordre d'aparició, conformant una enquadernació que semblés no estar mai acabada. Posteriorment en el vídeo, tracto de llegir-les l'una després de l'altra, experimentant el que porta o no, la dificultat de la lectura en veu alta.
Sábado 14 | 12:30h
Bárbara Sánchez Barroso
Una comunitat de llavors i de relats (Vídeo, 10:08 min)
Durant uns mesos de residència amb estudiants de batxillerat he volgut reflexionar sobre les imatges en les pantalles des d'un punt de sortida extrem: fent desaparèixer la tecnologia de les sessions. La proposta consistia en simplement deixar els mòbils apart i sortir sempre que poguéssim de les aules en l'entorn natural d'Amer, Girona.
Com algunes de les alumnes no són del poble i altres no sempre surten a conèixer el seu entorn, ens hem llançat totes juntes a explorar-lo caminant. En aquestes sortides el que comptava era el fet de passar més temps en companyia, teixint relacions, com les figures de cordes de les quals parla Donna Haraway a Seguir amb el problema, a més de fer-ho també amb la nostra realitat més pròxima, amb tot el que està viu i ens envolta i al que no parem esment.
Sábado 14 | 12:30h
Bárbara Sánchez Barroso
Aiguarir (Vídeo, 11:30 min)
L'estiu de 2021 un incendi va cremar la muntanya on hi ha el monestir de Sant Pere de Rodes, Girona. Bàrbara, al costat de l'artista Maria Marvila, van emprendre un procés que les portaria a formalitzar una meditació col·lectiva dins del context de ARBAR, a la Vall de Santa Creu, que uniria mantres, pensaments i poesies per a la curació de la terra cremada. Al 2023, un any i mig més tard, ambdues es retroben per a continuar el que van iniciar amb aquella acció, dins del context de la Fundació Palau, a Caldetes d'Estrac.
En un acte d'homenatge a Perejaume i a la seva obra Surar, Bàrbara i Maria van portar la branca caiguda d'una surera, de la muntanya encara cremada però reverdint, cap a la mar del Maresme. Allí, en un acte col·lectiu, van convidar a les persones participants a penjar de les branques cremades, paraules escrites en papers biodegradables, per a la curació de la muntanya i per a la consciència de la comunitat. Finalment, van fer surar al mar la branca negra amb les paraules de paper llaçades, per a aiguarla (aigua+cura).
Dissabte 14 | 13:20h
Julia Gorostidi
Chigys-Mie (Cosas pasadas) (Vídeo, 32 min)
Oscil·lant entre documental i ficció, Chigys-Mie compte el viatge iniciatiu d'una dona europea (l'artista) que busca en la memòria ancestral del seu fill, els herois o models que no ha pogut trobar en la seva. Itinerant per la sendera de 5 deïtats de la mitologia indígena Muisca, la protagonista viatja per l'altiplà Cundiboyacense a Colòmbia, per a intentar trobar en la tradició oral d'aquest poble prehispànic, una concepció de la dona que difereix o s'oposa a la que li ha transmès la seva cultura molt arrelada judeocristiana. Al llarg del viatge, es troba amb a una sèrie d'animals natius, que la guien a través del territori i li mostren, cadascun a la seva manera, on tindrà ella que reinventar els seus propis herois.
Dissabte 14 | 16h
Laura Arensburg
Manual de tejido (Vídeo, 8 min)
Una visita proposa un entrecreuament. Juana treballa a la casa de Laura cuidant-la des que aquesta era petita. Aquesta vegada, Laura va a la casa de Juana per a entrellaçar sabers: mans i mirades s'ensenyen les unes a les altres a teixir i a gravar.
En aquest joc ordeixen el seu vincle des d'un altre lloc. Fils de colors donen puntades subtils en els treballs de cura i assagen altres trames per a aquestes trobades.
Dissabte 14 | 16h
Laura Arensburg
Entre reflejos (Vídeo, 12 min)
Durant el confinament dos cossos i una càmera exploren els límits de l'exhibició en un mirall gegant on es reflecteix l'edifici que habiten. Un cos mira i l'altre es mostra, però qui observa a qui? qui provoca a qui? El tancament violenta l'amor per la imatge pròpia. Fastiguejats, els cossos intenten travessar el mirall…
Dissabte 14 | 17h
Andi Icaza-Largaespada
Un parásito (viviendo bonito) (Vídeo, 5 min)
Una branca d'un arbólata de la vida, d'aquestes que creixien a Nicaragua, caiguda només pot sobreviure en la seva forma essencial: com un paràsit, a coll d'un poble reprimit. Una reflexió sobre la degradació mediambiental del territori nacional al llarg d'aquesta dècada de canvi climàtic.
Dissabte 14 | 17h
Andi Icaza-Largaespada
Recuperar el amanecer (Vídeo, 5 min)
Una meditació sobre cicles que entreteixeix joc, dolor, ritual i sempre tornar a començar la lluita per la vida, el duel i la mort digna. Del paper, la paraula i els globus contenidors fràgils, lúdics i compartits per connectar i sostenir esforços de resistència davant violències estructurals i agudes en diferents territoris.
Dissabte 14 | 17:45h
Catarina Botelho
sín título (Performance, 7 min)
Durant molt de temps, la identitat lesbiana va ser pràcticament invisible. A penes se l'associava amb imatges o imaginaris i, quan es feia, redundava en estereotips creats per mirades d'homes heterosexuals. Aquesta lectura és una reflexió personal sobre la falta d'imatges i imaginaris lesbians en l'espai públic de les ciutats.
Domingo 15 | 12h
María José Díaz
A la sombra de la luz (Vídeo, 60 min)
En un petit poble de Xile, l'aparent calma està interferida pel vibrar de l'alta tensió. Els habitants de Charrúa viuen en la penombra de la xarxa elèctrica que il·lumina al país. Entre cables, torres d'alta tensió i termoelèctriques, apareix la imponent maquinària d'un sistema desigual.
Domingo 15 | 13:10h
Paula Bruna
Desear como inmortales (Vídeo, 8:11 min)
La planta cruel (Araujia sericifera) és considerada una espècie invasora en les nostres latituds. Originària de l'Argentina, es va expandir per Europa a partir del seu comerç per a decorar jardins. El relat de la planta cruel a occident parla de desig i de rebuig, de possessió i de rebel·lió, de culpa i de càstig per no sotmetre's al control dels humans. La seva història té tots els ingredients d'una pel·lícula de cinema noir on ella, la planta, tindria el paper de femme fatale. A partir de les llavors de la planta cruel, i entrellaçant la història d'aquesta planta amb els records personals de l'artista, el vídeo transcorre per allò atractiu i perillós del desig i, des de l'altre punt de vista, per l'exuberant rebel·lia i la submissió del desitjat.