Recreant ruïnes

Els artistes residents a La Escocesa imaginen múltiples formes de recrear les ruïnes que els envolten.

La ruïna és un terreny deixat al marge de les agendes urgents de la producció, que adquireix aleshores una fertilitat inèdita: es converteix en un camp d’imaginació a les possibilitats habitualment inacceptables per remotes o laterals. La ruïna dóna comptes d’un imperi tecnològic obsolet que admet, un cop caigut, noves formes de diàleg amb la reapropiació i amb altres lògiques no necessàriament calculades per l’acció humana.

La Escocesa és un centre artístic en desenvolupament que avui s’emplaça en una fàbrica-ruïna, un terreny de possibilitats. L’estat actual de l’antic recinte fabril, baluard de la primera revolució industrial al Poblenou de Barcelona, remet al pas del temps i a les múltiples accions que l’han ocupat, les efectuades i les silenciades.

Dins de les seves naus, els artistes residents actualment a La Escocesa, que construeixen col·lectivament un projecte artístic al voltant d’un espai de convivència, imaginen múltiples formes de recrear les ruïnes que els envolten. Reinterpreten el potencial poètic i temporal de la ruïna i, fent-ho, imaginen en comú un futur no advingut encara.

Horaris:

Divendres 13:  18:00- 21:00
Dissabte 14: 12:00 - 21:00
Diumenge 15: 11:00 - 14:00

Els grups d'accés a les ruïnes seran solament amb inscripció prèvia en info@laescocesa.org

Durant el dissabte 14 hi haurà el finissage de PA FEST dins del mateix espai. Amb tallers i conferències sobre el pa, dins de la beca de producció Forn de pa autoportant.

Participants:

Juan Francisco Segura
On juguen els arbres

Valentina Alvarado i Carlos Vásquez
Orinoco transicional
Vista des de la finestra, des de l'avió i des del vaixell de Ida Pfeiffer i María Graham. Dones viatgeres: mirada femenina sobre Amèrica del Sud.

Catarina Botelho
Quando as máquinas param
Instal·lació fotogràfica desenvolupada a partir de la peça de teatre homònima del brasiler Plínio Marcos. Originalment va ser un encàrrec per a l'exposició Quando as máquinas param, en el Museu do Neorealismo, Vila Franca de Xira, Portugal, l'abril de 2019

Juan David Galindo i Marina Rubio
Assaig de la deixalla. Un organisme de 63m2
Exercici de classificació, ordenació i recomposició de la matèria oposada en aquest espai, buscant aquest estar a mig camí entre el residu i allò construït. .

Jose Caerols
La otredad
Mitjançant un conjunt de conceptes es presenta una instal·lació sobre les relacions i les diferències laborals, els privilegis i els drets que s'encarnen a través del lloc que li atorguem a l'altre i a un mateix en referència a aquest.

Daniel de la Barra
És en nom del progrés! Airbnb Experience en fàbriques abandonades del Poblenou
La remodelació i promoció d'habitacions de luxe en fàbriques del Poblenou per a Airbnb, impulsades per l'extinta Societat d'Atracció de Forasters, permet repensar críticament la resignificació del fet urbà en la nostra condició de practicants d'una ciutat que silenciosament es torna inhabitable.

Laura Arensburg
La (mal)vident de la muntanya
Què podem albirar si qüestionem la visió hegemònica enfocada i centrada? Una visita a la (mal)vident intentarà respondre a les nostres preguntes visionàries a partir de l'encreuament entre els enderrocs edilicis del capitalisme fordista i les imatges-brossa del capitalisme posfordista.

Carmen de Ayora
Per a enfocar, situar-se en la part fosca
Una intervenció que té com a base el trànsit, el pas, els llocs interns entre un estat i un altre, la indeterminació com a possibilitat i procés.

Marla Jacarilla
Un principi, un final i el temps entremig
Quines parts d'un relat són imprescindibles perquè aquest no perdi el seu sentit? Quants significats diferents pot atorgar-li l'espectador a una única frase?
El vol d'un colibrí aviva les flames d'una pira de fotogrames cremant
Imatges que fan referència a un passat es mostren acompanyades de textos que reflexionen sobre la potencialitat del cinema per a conformar infinits futurs.

Lluc Baños Aixalà
Sense títol

Alfredo Zubiaur
Double check (del projecte NOSAM)
Amb l'objectiu de recrear la ruïna, Double check possibilita la seva activació, dotant de funcions orgàniques bàsiques una part concreta de la nau industrial. L'obra expressa la circulació amb polsos de llum i la defensa amb un teixit, naturalitzant i cosificant els codis interns de la matèria.

Juan Antonio Cerezuela
Fragments sobre una teoria (conspiratòria) del valor de la ruïna
Instal·lació que mostra una recerca en procés sobre la "teoria de la ruïna" ideada per Albert Speer, arquitecte d'Hitler. En les seves memòries, Speer explica que els edificis del Tercer Reich els imaginava com a ruïnes futures, en tant que la ruïna era la petjada indeleble del triomf d'una nació.

Thilleli Rahmoun
Solve et coagula
A partir de la matèria primera que són les ruïnes enigmàtiques i incòmodes, es planteja un futur que ajunta els oposats i obeeix al principi alquímic de solve et coagula: "Separa la Terra del Foc, el subtil de l'espès, dolçament i amb gran cura. Puja de la Terra al Cel, i de nou descendeix a la Terra, per a rebre la força de les coses superiors i inferiors".

Antonia Rossi/ Roberto Contador
Les ànimes de la nació
Una aproximació a l'Espiritisme Socialista. Invocació d'una presència desapareguda: la veu d'una jove professora de francès, a Xile, torturada durant la dictadura de Pinochet. Veu: Javiera Gazitua

Llapispanc
De com les estructures fan entrar els coloms aparents. Ferro, cinta de pintor, micròfons de contacte, cables i l'altaveu per a les aparences, i allò que ja hi era abans de nosaltres
Si els coloms volen nosaltres hi posem el 'fer volar' en un espai per a combinar les línies que cadascú crea de les estructures arquitectòniques que serien com la nostra closca aparent. Ens partim l’espai? I a més, el brogit suau i lliscant que no contempla la presència dels grans supòsits sinó la 'desmembramenta' d'una altra aparent construcció en constant diàleg amb allò subsistent. Efímera, vindràs?

Vestigis de La guarida
El cau va ser una llar creada pel desig d'explicar la història de la comunitat de La Escocesa. Va ser un espai real, cuidat, no subjecte a normes arquitectòniques alienes. Convertida en llar, es va omplir de gent, tan ple i calent que va prendre una flama que a totes va encendre. Després va venir el diluvi, portant-la-hi com va voler i tornant-la a la ruïna.

Fotografia de Cristina Inocencio