Maniobres aceleracionistes

Projecte de recerca i experimentació 2020
Pablo Roso

En la matinada del 14 de desembre de 2019 descobrim que existeixen supermercats dedicats exclusivament a assortir les comandes que es realitzen en Glovo (el que es comença a conèixer com darkstore). Nosaltres volem un pack de cerveses però només venen als riders. De manera que realitzem una comanda per l'app a lliurar en la pròpia porta del Glovo Market.

Resultat:
Després de 15 minuts d'espera i 5 km pedalats ve un ciclista: li lliuren les cerveses, es gira i ens les dóna a nosaltres. Parlem uns minuts amb ell. Ens diu que és el repartiment més fàcil que ha fet. Li puntuem bé. Una comanda de Glovo al seu domicili... Sembla que ha quedat aparcat això que el mitjà és el missatge (McLuhan), ara el missatger és el missatge. Un repartidor- mediador entre les cerveses i nosaltres. El seu cos actua com un pont i, com succeeix amb tots els ponts, el creuem sempre per sota encara a risc de ser atropellades.

—

La perspectiva aceleracionista és un monstre que es devora a si mateix, un punyal que ens clavem en el cor del capitalisme. El projecte té l'objectiu d'indagar entorn d'això. Indagar ve d'indagare: seguir-li la pista a un animal. També està relacionat amb les paraules indigent i indústria. Sinònim d'inquirir, que significa literalment preguntar cap a dins. Preguntar i per què? i per què? i per què? fins a esgotar la paciència dels pares. És possible que indagar impliqui, també, clavar-nos un daga.

El aceleracionismo -per a mi- és més una constructora de relats/narrativa que no una teoria. Hi ha qui diu que l'obra d'art és una manera d'escriure. Bé, en realitat ho dic jo. Però el que estic volent de dir és que, si acceptem la frase anterior, acceptarem també que la maniobra d'art és un gènere literari. El que ens toca fer en aquests temps.